dimecres, 8 de febrer de 2017

Judici a 2.300.000 persones

Els últims temps ens han permès veure macrojudicis en tots els àmbits. Casos en els que els jutjats han hagut d'habilitar sales especials perquè no hi cabien tots els acusats. El judici que començava ahir, però, era diferent. Només n'hi havia 3 d'acusats, però de responsables ni n'havia 2.300.000.

Sí, parlo del judici del 9-N, que començà dilluns a la sala noble del TSJC. En aquest singular escenari es jutjaran Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel següent delicte: Posar les urnes el 9 de novembre de 2014 i permetre que els catalans poguessin decidir el seu futur. Sembla que, per l'estat, permetre que els ciutadans expressin democràticament allò que volen és un greu delicte. Qui els entengui, que els compri.

La jornada inicial protagonitzà enfrontaments entre la Fiscalia i Mas i desencontres entre els acusats. Mentre l'expresident assegurava que ell és l'únic responsable de tot el que passà el 9-N, Ortega atribuí totes les funcions als voluntaris, així que no va quedar massa clar qui n'era el responsable. Rigau, mentrestant, assegurava que Catalunya té una gran experiència en el món del voluntariat, com el vessament de petroli a Galícia. 

Dilluns fou la jornada amb més càrrega política, però ahir dimarts i avui dimecres han seguit passant pel judici. Mentre alguns directors d'escola negaven cap tipus de pressions, d'altres asseguraven que la Generalitat obligà a cedir els locals de la seva propietat. Novament, contradiccions que haurien de dificultar el fet de generar una sentència ferma.

Malgrat que encara no hi ha dictada la sentència, penso i seguiré pensant que aquest judici és una vergonya de l'alçada d'un campanar. Resulta esperpèntic que un estat posi tota la seva maquinària a perseguir 3 persones que van permetre que els catalans votessin. És surrealista que es vulgui empresonar polítics per respondre a les demandes ciutadanes.

I sí, el món ens mira i se n'adona del podriment de l'estat espanyol. La BBC, Politico,  Libération, Deutschlandfunk, ... han elaborat cròniques sobre el que passava dilluns a Barcelona davant del TSJC, perquè sempre haurem de recordar les 50.000 persones que van concentrar-s'hi davant del tribunal ho feien per protestar contra un judici vergonyós i una justícia injusta, no per coaccionar ningú. Important destacar que pocs d'aquests mitjans han comprat la versió de la premsa de Madrid.

He sigut molt crític amb la gestió d'Artur Mas al capdavant de la Generalitat i no és algú que m'aixequi gaires simpaties políticament parlant, però sempre seré al seu costat quan es tracti de defensar la democràcia. Mai aconseguiré entendre com es pot jutjar algú per tenir uns ideals democràtics i pacífics. Si aquesta és l'estratègia de l'estat per evitar que marxem (descartada ja l'Operació Diàleg), sincerament, dubto que pugui convèncer algú.

dilluns, 23 de gener de 2017

Catalunya pregunta en prime time

Realitzar una entrevista al President de la Generalitat és sempre un repte difícil per entomar, i saps abans de començar que seràs criticat a tort i a dret per tot.

Ahir, però, TV3 va decidir arriscar-se i abandonar el típic format d'entrevista institucional des del Palau de la Generalitat i va apostar per un format innovador: Una entrevista feta per 12 catalans de tot el país al Teatre Conservatori de Manresa, el cor de Catalunya (Un teatre que, per cert, havia d'acabar com L'Artesà d'El Prat de Llobregat i van salvar. ICV, pren-ne nota), un primer pas a una possible i necessària descentralització del nostre petit país.

L'objectiu del programa era el de representar la societat civil a través de gent del carrer, i que fos un programa on s'hi parlés de tot. I sí, fou un xou televisiu de 3 hores on el President va suar la cansalada de debò amb preguntes i repreguntes sobre la sanitat, l'atur, la indústria, el procés, ... De la versió nostrada de l'¡Aló Presidente! veneçolà a un parany d'ERC al PDECat (Xavier Rius dixit).

Des del Banda Ampla no vèiem a TV3 un espai on els ciutadans fossin tant partíceps de la situació, i amb ganes d'obtenir respostes per part del cap de l'executiu. Persones insistents i punyents, que van fer que el President sués una mica més del que tots esperàvem. 

Ara, també cal fer esment a la procedència de bona part dels preguntadors. Membres de SCC, caps de llista d'ICV, membres d'Unió de Pagesos, sindicalistes de la sanitat, ... No faré com la Marta Pascal i criticaré la seva presència (van ser votats per tots aquells que van assistir als debats previs), sinó que cal deixar que TV3 i la gent els seleccioni seguint criteris. La representativitat nacional, però, sempre serà difícl (per no dir impossible).

Vull agraïr als responsables de la televisió pública del país per fer aquest repte, que fou un èxit d'audiència i seguiment: 16,3% d'audiència, 429.000 espectadors de mitjana (1.354.000 en van connectar un moment o un altre) i 3r trènding tòpic mundial. Dades que demostren que la política barrejada amb participació ciutadana importa, i molt. També m'agradaria saber si RTVE té pensar rescatar del bagul dels records el mític Tengo una pregunta para usted i sotmetre a una entrevista semblant a Mariano Rajoy. Després, però, qui manipula, censura, és la tele dels separatas i adoctrina és la CCMA...

Esperem també que aquest format, malgrat ser tant complex, tingui continuïtat a la graella del primer canal de Televisió de Catalunya i que hi passin les figures més rellevants de la política catalana. El debat i la discrepància des del punt de vista del carrer sempre és necessari i és senyal de bona salut democràtica. Com diu en Sergi Picazo, la gent està indignada i els cal un altaveu. Quin millor que el dels mitjans públics?

Aquí podeu recuperar el programa sencer: 

divendres, 20 de gener de 2017

Benvinguts a l'era Trump

Dos mesos després de les eleccions nord-americanes, Donald Trump ha jurat avui el càrrec com 45è President dels Estats Units d'Amèrica. Encara amb la incredulitat i la sorpresa d'aquell 8 de novembre, hem vist com el candidat més bocamoll i excèntric de les darreres dècades s'imposava als comicis i, amb la mà sobre dues bíblies, una de Lincoln i una de la seva mare, jurava el càrrec de President de la 1a potència econòmica mundial.

Ara sí, Trump ja és aquí per quedar-s'hi, com a mínim, durant 4 anys que seran llargs per tothom. Després de mesos d'especulacions, donem oficialment el tret de sortida a l'era Trump. Les paraules del ja president, com no podia ser de cap altre manera, ha sigut en la línia del seu discurs que l'ha catapultat a la Casa Blanca: Populisme, nacionalisme extrem i proteccionisme nord-americà.

Caldrà seguir amb molta atenció com Trump entoma les seves principals promeses electorals, és a dir, com farà que Amèrica torni a ser aquella gran nació. Haurem de veure com fa créixer l'ocupació els salaris, si derogarà l'ObamaCare, quines passes seguirà en política internacional (Relació amb la Xina, conflicte araboisraelià, guerra de Síria, ...) i, sobretot, què passarà amb el famós mur a la frontera sud, és a dir, amb Mèxic. Permeteu-me que recordi que aquest mur ja existeix, només haurem de restar expectants si Trump decideix reforçar-lo.

Comença el mandat del President més impopular dels EUA, el d'un magnat multimilionari que un dia es llevà amb el caprici de dirigir i comandar el seu país. La història el jutjarà, i nosaltres també, però primer haurem de veure com afronta tots aquests problemes i si és tant milhomes com diu als seus discursos. Comencen les travesses!

dilluns, 2 de gener de 2017

Lideratge agafat amb pinces

El 2016 ja és història, però aquests dies encara seguim els resultats que van quedar pendents fins l'últim minut abans de tancar l'excercici anterior.

Podriem aplicar-ho al camp de la televisió. Aquest matí hem conegut les dades d'audiència de les campanades (el moment televisiu de l'any) i els resultats globals de l'any anterior. Un dels titulars més destacats era aquest: TV3 lidera per 7è any consecutiu.

Ben certa és aquesta dada. El principal canal de la televisió pública catalana ha tancat el 2016 sent el més seguit per l'audiència, i ho fa per 7ena vegada consecutiva, fet que cap canal a Catalunya havia aconseguit fins ara. El motiu de celebració seria total si no fos pel resultat: 11,4% i avantatge mínim sobre Telecinco (11,3%)

Tal com es pot veure en aquetst gràfic que l'Àlex Gutiérrez ha elaborat pel Diari ARA (vegeu crònica), l'audiència de TV3 no ha fet més que patir una caiguda sostinguda. Aquest darrer any, sense anar més lluny, el share ha caigut 1,4% punts respecte el 2015, és a dir, un 8% menys d'espectadors. Diversos programes no han acabat de trobar un lloc estable a la graella i això ha suposat una important sagnia de punts d'audiència al llarg de tot l'excercici. El canal, a més, té massa depedència d'espais com els Telenotícies, Merlí, Polònia, Crackòvia. APM?, Zona Zàping i les transmissions dels partits del Barça, que sempre otorguen bones xifres d'audiència.

La fragmentació de l'audiència amb centenars de canals i la creació de múltiples plataformes per consumir televisió on line és una justificació a la baixada generalitzada de les audiències televisives, però tampoc ha de l'excusa per una temporada no massa bona. Especialment a l'estiu, on els programadors van marxar de vacances i van deixar la cadena només amb refregits. El resultat fou desastrós. 3 mesos de lideratge perdut, quedant darrere de Telecinco i Antena 3 i arribant a baixar del 10% el mes d'agost (9,4%, mínim mensual històric).

Els directius de la cadena haurien de replantejar diversos aspectes de la graella. No pot ser que TV3 abaixi la persiana a les 23:30h de la nit. Caldria intentar cercar un programa de late night on s'hi convinés humor amb actualitat. També caldria programar nova ficció i anar pensant què fem amb els clàssics per no cremar-los excecivament.

En aquest debat tampoc podem deixar de banda la resta de canals de Televisió de Catalunya. Cal actualitzar el Super3 i posar-lo al dia en programació infantil, tornar el 33 a l'emissió les 24 hores i que torni a ser el canal cultural en català de referència; fer de l'Esport3 un autèntic canal esportiu que aposti per l'esport d'aquí i massiu com el ciclisme, l'atletisme, ... I recuperar el 3XL. Amb el seu tancament, TVC va deixar orfes milers de joves catalans sense una programació juvenil atractiva en la seva llengua. Aquesta franja és la més difícil, ja que tots els joves han emigrat a d'altres cadenes en castellà i fer que tornin serà, si més, complicat.

Igualment, però, no podem defugir del debat pressupostari. La CCMA ha patit autèntiques destralades aquests anys (30% menys de pressupost) i el fet que TV3 sigui líder és gairebé una proesa. La Generalitat hauria de consienciar-se d'una vegada per totes que TVC i Catalunya Ràdio són elements de cohesió pel país i divulgació de la llengua totalment imprescindibles. Sense aquests mitjans, el país no seria com el coneixem ni de bon tros.

Celebro que TV3 lideri l'audiència a Catalunya durant 7 anys seguits, però no puc mirar cap a una altra banda quan veig que només guanya la competència amb una dècima, perquè alguna cosa passa. Espero que aquest any serveixi per consolidar i eixamplar aquest lideratge, i crec que els professionals de Televisió de Catalunya saben com fer-ho.