dissabte, 31 de desembre de 2016

Rumb decidit a un RUI incert

Com és habitual, mai perdo l'ocasió d'escoltar l'al·locució del President de la Generalitat per Cap d'any, moment de fer balanç i marcar les línies dels propòsits pels nous mesos que s'atancen.

Aquest any, però, una qüestió tan simple com el fet de ser a Londres durant l'emissió del missatge no em va permetre seguir-lo per televisió, com hagués volgut. Afortunadament, l'aplicació de TV3 es va comportar i em va deixar seguir el primer missatge de Cap d'any de Carles Puigdemont com a cap de l'Executiu. Aquí en va la valoració:

Al missatge vam veure un President d'allò més que decidit per fer el RUI aquest 2017: L'any que ve serà, doncs, clau per al futur d'aquest país perquè els catalans i les catalanes decidirem lliurement el nostre futur en un referèndum legal i vinculant. Això mateix digué Artur Mas sobre el 9-N, i miri com va acabar...

La nul·la voluntat de diàleg del govern espanyol, encara que ara facin veure que sí, no permetrà la cel·lebració d'un referèndum vinculant, President. Bé, si proclamessim la República abans si que podria ser vinculant!

Mai negaré que aquest procés ha d'acabar allà on va començar: A les urnes, però seguint el programa de Junts pel Sí, és a dir, referèdum sobre la constitució catalana el juny de 2017 i proclamació de la República. El RUI no apareixia al full de ruta, i tant el govern com els partits com la societat civil independentista se l'han empassat de ple.

Tampoc fan gaires esforços per parlar sobre com serà el referèndum. Sobre quines lleis es regirà? Què farem quan el tombi el TC? Reutilitzarem les urnes del 9-N? Ningú respon a aquestes preguntes. De fet, per no saber no sabem ni quan es farà. El govern i la CUP apunten cap a la segona quinzena de setembre, mentre que els comuns (no massa entusiastes) no volen marcar terminis.

No dic que l'executiu català no parli d'independència (després del brutal zasca del vicepresident Junqueras a Xavier Rius), però tampoc podem negar que el full de ruta s'ha canviat de dalt a baix i que poc s'hi assembla al del 27-S. Amb quin objetiu, President? Per acostar-se als comuns, que han demostrat per activa i per passiva que no tenen cap interès en l'organització de cap referèndum?

No sé com acabarà tot això del RUI, però no en tinc masses esperances. Tan de bo m'equivoqui realment pugui ser vinculant. Això no serà motiu, però, per deixar de criticar el fet que el goverm s'ha saltat de ple el mandat sorgit de les darreres eleccions plebiscitàries.

Per acabar, destacarem el seguiment del missatge: 269.000 catalans, un 12,1% de quota de pantalla, el van seguir per Televisió de Catalunya. Aquí en teniu la transcripció i el vídeo. Salut i república pel 2017!
         
           

dilluns, 19 de desembre de 2016

El català és garrepa, però no insolidari

Catalunya és un país petit, cert, però això no li impedeix ser un gran país amb una gent encara més extraordinària. Hem demostrat gran capacitat de mobilització per tota mena d'actes. Polítics, però també solidaris.

La gran mostra fou una nova edició de La Marató de TV3, el programa televisiu solidari més gran i amb més recaptació per habitant del món. Enguany arribava a la 25ena edició amb una gran salut de ferro: Èxit de vendes del disc del programa (com cada any) i més de 3.000 activitats solidàries repartides per tot el país. 

En realitat, La Marató és això, més que un simple programa de televisió. La Marató és sinònim de mobilitzar tot un país per ajudar aquelles persones que més ho necessiten (aquesta edició, dedicada als ictus). La Marató és capaç de què tot un poble balli un flaishmob. La Marató també uneix fraternalment la societat catalana, ja que els colors polítics desapareixen i fan que persones oposades sumin esforços entre ells per fer pujar el marcador final. 

Malgrat tot, cada any hi ha gent que vol trobar-hi els 3 peus al gat i critica el projecte sense coneixement amb l'únic afany d'aconseguir repercusió a les xarxes. És el cas de l'Albano Dante-Fachín (diputat de Catalunya Sí que es Pot) i Xavier Rius (director de l'E-notícies), que volen negar l'èxit del programa inventant difamacions com que La Marató és un rentat de cara al frau o que serveix per fer créixer el sentiment independentista. Aquests personatges haurien de filar a l'hora de parlar de La Marató i tota la gent que fa la possible, deixant-se la pell de forma altruïsta per una molt bona causa. Arguments propis de nen malcriat que demostren odi i ignorància cap un dels projectes catalans més reconeguts a nivell mundial.

I les xifres ens avalen: En un dia, més de 3.000 activiats, 2.358.000 espectadors que van connectar en algun moment o altre amb el programa i 8.490.607 euros recaptats en un sol dia. Quantitats mastodòntiques que posen de relleu que La Marató traspassa les fronteres dels mitjans públics.

Encara podeu seguir trucant al 905 11 50 50 per fer el vostre donatiu a La Marató. Els fons que destinem a la investigació i a la recerca sempre seran insuficients. Pels voluntaris i per qui pugui patir una malaltia d'aquestes, truca. Tots ho agraïrem

Podem acabar escoltant el tema No et rendeixis, d'en Ramon Mirabet i la Paula Valls. Ha esdevingut la banda sonora de l'anunci d'aquest any i el tema principal del disc. Posa la pell de gallina:

dijous, 15 de desembre de 2016

Expulsió mai serà sinònim de silenci

Ja han passat unes quantes hores d'ençà el mogut ple municipal d'ahir, així que és el moment perfecte per fer una reflexió sobre el viscut ahir a la Casa de la Vila.

Abans, però, situem-nos: El ple ordinari de desembre de l'Ajuntament del Prat tenia dos punts ben calents, projecte executiu de l'Artesà i pressupostos pel 2017. La plataforma No a l'enderroc! Salvem l'Artesà! va decidir moure tots els efectius possibles per fer-nos sentir al ple, ja que l'Ajuntament no ens ha escoltat de cap manera.

Després d'una sorollosa concentració a la Plaça de la Vila, vam pujar al Saló de Plens. N'érem una seixantena com a mínim. Tan bon punt començà a parlar l'alcalde, es desplegaren els domassos, sonaren els xiulets amb estridència i, fins i tot, un megàfon amenitzava el diàleg de sords entre l'alcalde i els assistents corejant: ¡Oé oé oé oé! ¡El Prat Blaugrana! ¡El Prat Blaugrana! (un equip de futbol de la ciutat).

En veure com la cosa no avançava, el ple fou suspès i hagué junta de portaveus per decidir si es feia o no a porta tancada. Després d'una hora llarga, l'alcalde intenta parlar però no li és permès. Així que decideix suspendre el ple novament. En aquest nou recés, arriben  els efectius de la Policia Local demanant tranquil·litat i el lliure excercici democràtric del servei públic municipal. Finalment, davant la nostra negativa a abandonar la sala, som desallotjats del saló de plens per la policia. Alguns, fins i tot, a la força. Semblava que fossim violents armats amb l'única voluntat de cremar la casa que, se suposa, és de tots els pratencs, però que ens queda força clar que és i serà Can Tejemaneje.

Doncs bé, amb tothom a fora i a porta tancada (i dues hores tard), els vots favorables d'ICV-EUiA i PSC (equip de govern), juntament amb els de C's i el PP, i els vots contraris de Guanyem, Se Puede i els dos no adscrits a altes hores de la matinada permeten que el projecte de l'Artesà prosperi. Sense consensuar res amb ningú i de forma absolutament despòtica, aquest ajuntament es carrega el poc patrimoni que tenim, alhora que volen que El Prat sembli un poble fundat el 1982, any en què començà el llarg regnat de Tejedor I, tsar del poble per a la desgràcia de tots.

També vull posar el focus damunt l'actitud de diversos representats d'ICV ahir al ple, regidors i militants. Fou vergonyós veure com el senyor Rafael Duarte, tinent d'alcalde, ameçava menbres de la plataforma i ens titllava, juntament amb ERC i el PDECat, d'antidemocràtics. Com ja li he dit al Twitter, és pur cinisme anar de progressista quan s'envia la Policia Local a desallotjar uns manifestants pacífics que protesten contra el seu despostime il·lustrat. A més, no puc trobar qualificatiu al fet que ens titlli d'antidemocràtics quan són vostès qui han passat olímpicament dels ciutadans i han actuat de forma absolutament unilateral. Crec que és digne d'estudi el seu cas.

Sabem que el govern seguirà fins al final amb aquest projecte, però els veïns seguirem dempeus per protestar contra aquesta aberració sense suport ciutadà. Ens podran fer fora de tots els plens i aconseguiran callar-nos (més del que estem) als mitjans de comunicació municipals, però mai aconseguiran que la lluita veïnal cessi. Vostès erren i ho saben. Serem el seu pitjor corcó, regidors de l'equip de govern.

I per acabar, vull enviar des d'aquí una fortíssima mostra d'estima i afecte pel Jordi Ibern i la Núria Sanahuja (regidors d'ERC) i la Imma Llopis (regidora de CDC/PDECat) per abandonar el ple tan bon punt es va desallotjar. Això sí que són regidors que saben estar al costat del poble. Gràcies pel vostre petit però enorme gest! Agraïr també a la Sandra Daza (Se Puede El Prat) i la Cristina Simon (Guanyem El Prat) el seu vot contrari.

Aquí podeu recuperar la transmissió sencera del ple  i les diferents cròniques informatives realitzades pels mitjans de comunicicació presents ahir: El Prat TV, Esplugues TV, TV3, El Prat al Día, Periòdic DeltaLa Riuada-La DirectaLa Vanguardia, El Punt Avui i l'ABC:
Transmissió del ple SENCER


dilluns, 12 de desembre de 2016

Errar a l'hora d'apuntar l'objectiu

Els estira-i-arronsa entre la CUP i Junts pel Sí han esdevingut la tònica habitual d'aquesta curta legislatura. L'enèssima polèmica que enfronta el partit anticapitalista amb la coalició independentista ha estat la detenció de 3 dels 5 acusats per cremar fotografies de Felip VI i fulls de la Constitució de 1978 al Born de Barcelona, un cop llegit un parlament i acabada la marxa que havia convocat l'esquerra independenstista la passada Diada.

La polèmica no és la detenció en sí, sinó qui l'ha realitzat. Sí, l'han dut a terme els Mossos d'Esquadra, igual que va passar a Berga. Els motius, a més, són els mateixos, ja que els acusats van negar-s'hi a declarar a l'Audiència Nacional. La policia catalana els durà a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca i, dimarts a les 9 del matí, declararan davant del jutge Fernando Andreu.

Un cop poduïts els fets, bona part de la plana major de la CUP ha sortit apuntant un sol objectiu: El conseller Jordi Jané. L'acusen de botiflerautonimista i estar al servei de la policia i la justícia espanyola, que actuen contra el procés. És més, la regidora de Barcelona Maria José Lecha ja n'ha demanat la dimissió i/o el cessament del titular d'Interior.

Una cosa ha de quedar prou clara, i és que no podem barrejar naps i cols. No puc negar que la detenció dels acusats per part dels Mossos no és gens estètica i pot generar certes contradiccions per part d'alguns dirigents del govern i de Junts pel Sí, però tampoc podem situar els funcionaris de la Generalitat al centre d'un debat purament polític. No podem posar en dubte el pa de cada dia dels treballadors públics per afers que afecten els partits i els seus posicionaments.

La CUP, a més, defuig del centre del debat quan apunta indiscriminadament a Interior, i és l'atemptat a la llibertat d'expressió. És completament anacrònic intentar jutjar algú per la crema d'una fotografia i/o una bandera. No ho defenso, però crec que entra dins del marc de la lliure i legítima opinió de cadascú.

Al procés encara li queden camins per recórrer, i aquesta no serà la única polèmica semblant a l'avui que veurem. Encara queden d'altres encausats: Carme Forcadell, Joan Coma, Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. Esperem que no siguin detinguts per defensar una ideologia legítima, més enllà del debat sobre qui procedeix a la detenció. I si aquest darrer aspecte és inevitable, esperem que ni els Mossos ni Interior siguin al centre de l'huracà.

Aquí podeu recuperar la reacció de la CUP a la detenció dels encausats. 7 diputats de la formació han estripat fotografies del rei Felip VI a la sala de premsa del Parlament de Catalunya:

dissabte, 10 de desembre de 2016

Saltar-se (o desconèixer) les lleis del periodisme

En aquest bloc he parlat molts cops de la decadència del periodisme, però, desgraciadament, sembla ser que aquesta professió mai veu un final a un pou sense fi pel qual va caient en picat.

Un exemple que m'afecta de prop fou el passat 25 de novembre, quan El programa de Ana Rosa de Telecinco va emetre un reportatge sobre el barri de Sant Cosme.

La cadena de Fuencarral, que ens té acostumats a xous completament buits de contingut i a un ''periodisme'' superficial i groc, no va decebre i va complir amb totes aquestes característiques amb un reportatge completament esbiaixat i manipulat sobre Sant Cosme, uno de los barrios más peligrosos de España. Cal començar preguntant-se com van arribar al barri si ni tant sols saben situar El Prat al mapa, ja que senyala una pista de l'aeroport, no el nucli urbà.

Un cop al barri, les imatges foren d'un indret on no hi regna la llei sinó el desgovern absolut. Carros de supermercat amb galls tirats pel terra, guerra entre clans, amenaces de mort als periodistes i molta por entre els veïns, tot això acompanyat d'una música terrorífica de fons. Per rematar el reportatge, gràfic per situar on s'hi troben els dos clans (sólo les separan dos calles) i entrevista al clan de los Echepares, assegurant que hay que cortar cabezas, manos y orejas por faltar a la ley gitana. 

La imatge que s'hi mostra és el resultat d'una mala estigmatització i un desconeixement total del barri. No podem negar que Sant Cosme fou un focus conflictiu els anys 80 i 90, cert, però avui en dia és un barri tranquil i obert a tothom, especialment gràcies a les associacions que, des de fa molts anys, treballen per acostar el barri i els seus ciutadans a tothom (és a dir, que no sembli un gheto). Tota la feina de tants i tants anys queda absolutament tacada per uns brètols amb càmera i micròfon.

El més greu, però, és que l'Ajuntament del Prat segueixi mostrant-se passiva davant aquest escàndol. Hauria d'interposar una demanda a Mediaset España, Ana Rosa Quintana i Miquel Valls (qui signa la crònica) per danys i prejudicis al barri i, de retruc, a tot el municipi. Sembla que al consistori ja li vagi bé aquesta situació.

Convido a tothom a fer un passeig pel barri i veurà com no hi té res a veure amb el que s'hi mostra. Sant Cosme ha canviat. El passat és passat, però toca mirar al futur. Crec que tots mereixem una segona oportunitat. No entenc perquè no la podria tenir aquest barri.

Reportatge de Telecinco 

divendres, 9 de desembre de 2016

La marmota del dret a decidir

Després de la multitudinària manifestació de la Diada del 2012, bona part dels partits catalans es mobilitzaren a favor de l'organització d'un referèndum d'autodeterminació que permetés als catalans decidir si Catalunya hauria de ser un Estat independent o seguir formant part de l'actual marc autonòmic espanyol.

És aquest el moment en què es crea el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, presidit per l'expresident del Parlament per UDC Joan Rigol. Govern, municipis, partits, societat civil i sindicats, entre d'altres, impulsen aquesta gran taula per fer costat al dret a decidir i la celebació de la consulta, després procés participatiu, del 9-N.

Dos anys després, el Govern ha decidit rescatar del fons d'armari aquesta macrotaula amb poc caràcter decisori però molt de simbòlic per posar en marxa el RUI que celebrarem el setembre de l'any vinent. Puigdemont ja ha convocat tots els sectors per una reunió el proper 23 de desembre, just després del debat de pressupostos.

Sóc partidari a què el procés acabi on va començar, és a dir, a les urnes. Ara bé, alhora també considero d'allò més que passada la pantalla del dret a decidir. Després del 9-N i el 27-S (la culminació legal del 9-N), els catalans ja hem passat prous cops per les urnes i hem expressat clarament el que volem: En 18 mesos, independència. El full de ruta de Junts pel Sí en cap cas parla del RUI.

No veig amb bons ulls la celebració d'un RUI ja que seria un escenari calcat al del 9-N: Procés participatiu, imputacions i eleccions plebiscitàries de nou. Aquest és l'escenari que volem? Tornar al punt de partida? Vaja, abans que això, compro l'utopia del referèndum pactat amb l'estat d'En Comú Podem!

Ens van prometre 18 mesos de preparació de les estructures d'estat i, el juny del 2017, referèndum sobre la constitució catalana i DUI. El més greu, però, és que ERC i el PDECat hagin sigut tan dòcils a una demanda de la CUP que no ve de la societat civil. Som molts els que considerem que el govern Puigdemont-Junqueras segueix collat per l'Anna Gabriel i observem com la legislatura penja d'un fil a base de xantatges constants (pressupostos, referèndum, ...)

No dubto que les bases dels partits independentistes es creguin d'allò més el procés, però sembla que els seus líders (Puigdemont, Junqueras i Gabriel) no ho siguin d'independentistes, sinó procesistes. No podem allargar el procés com un xiclet, ja que la gent comença a sentir un cert desgast. Si no reaccionem a temps, complim el mandat expressat a les urnes i acabem ja amb aquesta agonia, la gent perdrà la confiança en els polítics i, sobretot, en el projecte; i això sí que ho pagarem molt car.

Sembla que haguem oblidat les proclames que els líders de Junts pel Sí dèien la nit del 27-S:

dilluns, 5 de desembre de 2016

Un projecte cada cop més aflebit

Després de l'auge del feixisme i el final de la II Guerra Mundial, a Europa hi havia certes persones amb la voluntat d'unir els països del vell continent i acabar amb les disputes que tant sovint enfrontaven nacions veïnes però enemigues.

Quan falta poc pel 60è aniversari del Tractat de Roma, aquells valors que convertien la Unió Europea en un projecte envejable arreu del món cauen per tot arreu. La defensa dels drets humans s'ha substituït pel proteccionisme i els valors democràtics es canvien per duresa i populisme,

Aquest cap de setmana, Europa n'ha rebut una de freda i una de calenta. A Brussel·les respiraven tranquils després de veure com Alexander Van der Beller s'imposava a Norbert Hofer a Àustria, després d'un procés electoral impugnat a principis d'aquest any per irregularitats. Tot i que la presidència de la República Federal d'Àustria és un càrrec purament representatiu, hagués suposat un cop fort si Hofer s'hagués imposat, tal com indicaven les enquestes (novament han fallat).

Però des d'Itàlia arribava la mala cara de la jornada després de veure com Matteo Renzi ha perdut amb contundència el referèndu sobre la reforma de la Constitució. Els italians han dit un ''NO'' com una casa de pagès al projecte de Renzi i ell ha anunciat que plega. Aquest resultat dóna ales als populistes de la Lliga 5 Estrelles i a l'extrema dreta de La Lliga Nord. Poca broma, que d'aquí no massa podriem parlar del Brexit a la italiana.

A Àustria han salvat els mobles, però el ''NO'' d'Itàlia i el Brexit posen contra les cordes el projecte europeu. Cal recordar també que el 40% de ciutadans del país del Füher votaren l'extrema dreta. I a França el Front Nacional no para de créixer, ... Sens dubte, cal una reconsideració del projecte europeu per fer-lo atractiu als seus ciutadans. Si no, seguirem veient com aquests partits pugen i pugen i, d'aquí no massa, controlaran les cancelleries més importants d'Europa. No podrem dir que no estavem avisats.