dilluns, 12 de setembre de 2016

El cor català mai s'atura

Encara dura la ressaca de la Diada d'ahir. Per cinquè cop consecutiu, els catalans varem omplir els carrers per reivindicar una premisa troncal per seguir sent catalans: La independència.

Amb un format diferent al d'altres anys, els carrers de Barcelona es van omplir de gent amb estelades i el punt que simbolitza que estem ''a punt'', però també es va fer als carrers de Tarragona, Lleida, Salt i Berga, en una manifestació desentralitzada pel territori. 

Amb una nodrida representació institucional (President de la Generalitat, Presidenta del Parlament, consellers del govern, alcadessa de Barcelona, ...) va quedar clara una cosa: Les institucions estan al costat del país i el país al costat de les institucions. Tot i l'assistència, ni Colau, ni Domènech ni Fachín s'hi van trobar gaire còmodes. Van tenir la gran oportunitat de comprovar in situ que la gent passa de referèndums impossibles i que el clam d'ahir era clar i directe: IN-INDE-INDEPENDÈNCIA.

Imitant el que va passar a la Via Catalana, el repic de les campanes de la Seu Vella de Lleida va marcar el punt de les 17:14h, l'hora trascendental de l'acte d'ahir. 

I, com cada any, ball de xifres. Segons les Guàrdies Urbanes de Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga i Salt: 800.000 persones. Segons els organitzadors: 1.000.000. I segons SCC: 292.000. Com a consol, sempre ens quedarà l'assitència als actes de C's, PP i extrema dreta: 723.

És igual el ball de xifres. El que compta és que les ciutats on es van organitzar les manifestacions estaven plenes a vessar amb milers de persones vingudes d'arreu amb un sentiment comú (cadascú amb els seus matisos). Pocs països al món aconsegueixen reunïr tanta gent de forma seguida durant tants anys.

Tenim una majoria social i parlamentària suficient per culminar el procés, i ho volem fer aviat. Crec que he fet escoltar prou fort el nostre clam, per tant, reclamem una resposta tant clara com la nostra. És el mínim que podem desitjar. 

Ja per cloure aquest escrit, vull dir que ha estat un autèntic orgull poder formar part d'aquest èxit aclapador des del tram 39, a Barcelona. Igual que nosaltres som fills i néts de les grans manifestacions que es féren després del franquisme (mon pare assistí a la del 77) i ho recordem amb orgull, els nostres fills i néts recordaran amb orgull aquestes manifestacions i com es va proclamar una república amb una guerra bruta però sense la necessitat de les armes.

dijous, 8 de setembre de 2016

Repasseu els llibres, siusplau

El proper dijous 9 de setembre, a Sant Boi, hi tindrà lloc un acte commemoratiu sobre la manifestació de la Diada de l'any 1976, aquella en la qual Jordi Carbonell pronuncià la seva frase estrella: Que la prudència no ens faci traïdors. 40 anys després, el senyor Carbonell ja no hi és entre nosaltres, i sembla que alguns assistens d'aquell acte tampoc hi seran aquest cop.

L'efemèride l'organitzen Esquerra Republicana, la CUP i Podem. Ep, un moment, falta algú dels qui hi van participar a l'acte original. Qui deu ser? Ah sí! Els convergents!

La llavors Convergència Democràtica, amb la representació de Miquel Roca, fou present en aquell acte. De fet, Roca feu un parlament a tots els assistents. Aquest cop, però, sembla que el partit que ell representava (o el succedani) no el trobaran. Per què?

Segons el secretari general de Podem a Catalunya, Albano Dante-Fachín, en declaracions a Els Matins de TV3, no hi són convidats perquè són un partit de dretes, i l'acte està enfocat als partits d'esquerres. Després d'escoltar això, la meva memòria va rescatar inmediatament aquella presentadora d'un popular concurs telefònic del difunt Canal Català que, farta de la ignorància de la gent, esclatava a cridar com una boja: ¡Por dios, hagan el favor de repasar los libros de la EGB!

Això és, sens dubte, el que li cal al senyor Fachín: Repassar els llibres d'història. El senyor Fachín va demostrar a la televisió pública la manifesta ignorància que impera a les files de Podem sobre la lluita antifranquista d'aquest país. No seré jo qui defensi CDC, però el senyor Fachín hauria de saber que la lluita contra el franquisme d'aquest país la varen dur a terme les classes treballadores i els nacionalistes. 

Sí, mal que li pesi, els convergents també van ser tancats a la presó per acabar amb la llibertat i el final de la dictadura. És més, com ja he esmenat, ells també hi varen participar.

Sobta, doncs, que els mateixos que es queixen a tota hora de ser exclosos pels independentistes i reclamen tornar a la majoria del 80%, ara excloguin un partit antifranquista perquè és de dretes. Jo mateix he assistit a actes organitzats per ERC i Demòcrates de Catalunya (l'escissió d'Unió) per commemomar les víctimes del franquisme. Ni la lluita antifranquista ni la independència de Catalunya n'entén d'esquerres o dretes, tot suma pel mateix objectiu. Penós i patètic l'infantilisme de Podem. És trist veure com aquells que es fan dir exclosos siguin alhora els més excloents. Forma part de la secta endogàmica en la que s'ha convertit l'univers dels comuns.

dijous, 1 de setembre de 2016

La fartada dels déus castellers

Per a qualsevol casteller, veterà o novell, Sant Fèlix és sinònim d'excel·lència castellera. La diada que cada 30 d'agost se celebra a la mítica Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès, la més castellera, en el marc de la Festa Major de la ciutat, la més típica; és el perfecte aparador per mostrar el talent, l'esforç i el savoir faire de les colles més selectes del país.

Els convidats éren els mateixos de l'any passat, i novament éren convidats excepcionals: Minyons de Terrassa, Colla Vella dels Xiquets de Valls i Colla Joves dels Xiquests de Valls, acompanyats dels amfitrions, els Castellers de Vilafranca.

Fins fa poc, Sant Fèlix era la diada perfecte per estrenar grans castells, especialment el 3 de 10 amb folre i manilles. Aquest any, Vilafranca i Colla Vella ja l'havíen dut a plaça (2 per part dels Verds; Vilanova i L'Arboç; i una els rosats; al Firagost de Valls). Les mirades, doncs, se centraven en el 4 de 10 amb folre i manilles, el colós castellers que, de moment, només els Minyons de Terrassa han aconseguit descarregar.

Analitzem la diada colla per colla, i començarem pels encarregats d'obrir plaça: Els Minyons de Terrassa. Els egarencs, repetint la èpica fita de l'any passat, van decidir obrir plaça amb el 3 de 10 amb folre i manilles, el primer de la temporada. El castell, tot i la tremolor, va pujar decidit i l'enxaneta féu l'aleta. Durant la descarregada, amb la sortida del pis de dosos, els quarts no vàren poder aturar les constants revincades i el castell quedà carregat. 
A la 2a ronda, van decidir tirar un 5 de 9 amb folre, castell que encara no havíen dut a plaça aquesta temporada i que dominen força. Castell descarregat només amb algun petit problema durant la sortida de la canalla. 
A la 3a ronda, un còmode 2 de 9 amb folre i manilles va servir pels malves per redreçar una diada que no havia començat com ells volien. 
Com a cirereta del pastís, un espadat de 7 amb folre.

La següent colla en actuar era la Colla Vella. Els rosats han mantingut un pols molt intens amb els Verds durant tot aquest tram de temporada, i aquesta era la diada per demostrar qui vol liderar el món casteller. A la 1a ronda, 3 de 10 amb folre i manilles decarregat. El castell l'han suat més durant la carregada, però ha mostrat una gran solvència durant la descarregada.
A la 2a ronda era l'hora d'atacar el 4 de 9 net, el castell total. Els vallencs l'han plantat de forma extraordinària, tant a la carregada com a la descarregada, fet que ha provocat una gran ovació per part de la plaça. 
Enduts per l'eufòria, els de Manel Urbano van atrevir-s'hi amb el 4 de 10 amb folre i manilles, però la construcció s'esfondrà amb els quints col·locats, sense sonar gralles. No quedà ni en intent.
A la ronda de repetició, i sense cap mena de dificultat, els rosats descarregaren un 4 de 9 amb folre i pilar (nomenclatura vallenca a l'hora d'anomenar l'agulla) que tenen més que après.
Per tancar l'exhibició, un Pilar de 8 amb folre i manilles amb el dubte si quedà carregat. La caiguda fou destacable.

La Colla Joves, nogensmenys, volia reivindicar-se, i caram com ho va fer. Va començar l'actuació amb un treballat però ben executat 2 de 9 amb folre i manilles, el 6è de la seva història.
A la 2a ronda, els vermells van apostar pel 4 de 9 net, castell que no carreguen des de Santa Úrsula de 2014. Va pujar amb problemes, però els vallencs van carregar la construcció, demostrant que la Joves sempre hi és, disposada a fotre un cop de puny quan ningú s'ho espera.
A la 3a ronda, i no prou comformes encara, tiraren un 5 de 9 amb folre. La pujada fou correcte, però els pisos superiors, especialment el de sisens, perdien la mida. L'ovació de la plaça després de les dues aletes ha esperonat els diables vermells per defensar una estructura tocada, que s'ha saldat amb la super catedral descarregada.
Per acabar l'actuació, la Joves tirà un Pilar de 5.

I, malgrat ser els últims, els Castellers de Vilafranca van tornar a demostrar que poden mantenir l'hegemonia que fa tants anys que mantenen al món casteller. Presionats per Minyons i Vella, però seguint el guió previst, els de Toni Bach obriren plaça amb un 3 de 10 amb folre i manilles que només ha patit una mica durant la descarregada.
La 2a ronda era la més esperada, la del 4 de 10 amb folre i manilles. Amb un peu desmuntat, manilles i quarts no van saber trobar el seu encaix. Amb els dosos a l'alçada de quints, el castell s'ensorra.
Més van complicar-se les coses quan la canalla féu baixar un 3 de 9 amb folre i agulla, castell que, tot seguit, descarregaren amb solvència.
Tot seguit, els Verds decideixen jugar-s'ho tot amb el 4 de 10 amb folre i manilles. Aquest cop, amb els quarts un pèl oberts, les manilles han suportat millor el castell. La feblesa es notava més encara amb els dosos col·locats. Malgrat tot, la canalla pujà ràpid i féu possible la carregada in extremis, desfermant l'eufòria entre els vilafranquins.
Per arrodonir la diada, i apuntar-se la millor actuació de la jornada, van tancar plaça amb un tranquil espadat de 8 amb folre i manilles.

El nivell assolit els darrers anys ha permès que, temporada rere temporada, aconseguim veure extraordinàries diades com la de Sant Fèlix 2016. N'estic més que convençut que aquesta no serà la millor actuació de la història, ja que encara queden fites importants com Santa Tecla a Tarragona, Santa Úrsula a Valls, Sant Narcís a Girona, Tots Sants a Vilafranca i la diada dels Minyons de Terrassa, més el Concurs de Castells a la Tàrraco Arena; on, de ben segur, s'igualarà o superarà aquest nivell.

Els castellers en general només podem estar agraïts per actuacions com les d'ahir. Tots xalàrem amb l'execució d'aquests castells d'extrema dificultat, i vull mostrar l'orgull i l'honor de poder-la haver viscut al peu del canó. Diades com les d'ahir fan gran tot el món casteller. Podem estar agraïts als Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, Colla Vella i Colla Joves dels Xiquets de Valls per diades d'aquest calibre. Cada cop toquem més el cel amb la mà.


La fotografia que acompanya aquest article és un fotomontatge dels Capgrossos de Mataró, i el vídeo és un resum del Diari ARA