diumenge, 28 d’agost de 2016

Del noviatge amb Sánchez al casori amb Rajoy: La curta però intensa trajectòria de C's a la política espanyola

Darrerament, la política ens té acostumats a celebrar les seves jornades històriques en dies festius. El 28 d'agost del 2016, dia del concurs internacional de gossos d'atura a Castellar de n'Hug, quedarà marcat com el dia en què Mariano Rajoy i Albert Rivera signaren un acord d'investidura estèril amb l'objectiu de posar en marxa la XII legislatura de la recuperada democràcia espanyola.

Després de 8 dies de negociacions, Rivera ha fet definitivament el llit als socialistes i ha decidit convertir un amor d'estiu popular en una relació, a priori, sense gaire recorregut. Ja creia Rivera que la seva relació amb Sánchez duraria uns llargs 4 anys, però, en aquests casos, la mida sí importa, i els escons de PSOE i C's no donaven la talla. 

El líder taronja ha passat de demanar el vot positiu al PP per fer Sánchez president a implorar una abstenció al PSOE, mentre Rajoy demana compassió al PNB, partit apagat o fora de cobertura fins passades les eleccions basques del mes vinent, del qual el català no en vol ni sentir parlar. 

El pacte PP-C's és, però, fruit d'una entesa més que natural. Rivera es passeja pels platós televisius espanyols venent el seu producte com a nou i regenador, però els catalans sabem de sobres que el seu és un partit encara més escurat a la dreta que el propi PP (i goita que és força difícil). Si no, se'm fa difícil com justificar el fet pel qual el partit blau i el partit taronja fa més de 9 anys que comparteixen vot al Parlament de Catalunya. Poc sentit tenia, doncs, el pacte amb els socialistes, partit del qual era tant o més nacionalista que CiU i/o ERC.

Aquest és també un pacte d'estat. Un pacte per garantir la indisoluble unidad de la nación española, amb propostes tant singulars, però gens innovadores, com IMPOSAR el trilingüisme a les escoles catalanes. Sí, escric imposar en majúscules perquè em resulta curiós (no extrany) que els que duen anys i panys dient que el català s'imposa per damunt del castellà, ara ens vulguin imposar un model educatiu sens cap tipus de consens a Catalunya, ni escolar ni polític.

Tampoc deixa de resultar sorprenent que aquests partits signin un pacte anticorrupció. Què diria C's si CDC signés aquest pacte? Oi que no els hi resultaria creïble? Doncs això ens passa a la resta de mortals, que no entenem que la seva formació (també amb escàndols de corrupció) signi aquest acord amb el partit més corrupte de l'estat espanyol. És com si es volgués fer una masterclass de bona educació amb Belén Estevan, o de periodisme amb Eduardo Inda, Francisco Marhuenda o Xavier Rius (sí, el de l'E-Notícies).

I mentre es produeixen aquests moviments, Iglesias segueix creient en la formació d'un govern alternatiu amb PSOE, Unidos Podemos i nacionalistes. Pablo, els números no sumen perquè els independentistes catalans no ens deixarem vendre gat per llebre. Ja ho heu fet molts cops, això d'aixecar-nos la camisa. Jo de tu, començaria a preparar-me el paper d'opositor.

Hi ha acord, però és de curta volada si no aconsegueixen 6 escons que canviarien radicalment el panorama polític espanyol. El dia 30, el Congrés dels Diputats aixecarà el teló a aquest saiet i, llavors, veurem cap a on es dibuixa on escenari que, a priori, es presenta força divertit. I tal dia farà un any, alguns reien de Catalunya...

divendres, 19 d’agost de 2016

El gran Sant Fèlix que ens espera

La diada castellera de Sant Fèlix, a Vilafranca del Penedès, sempre és de gran voltatge. Els castells que s'hi veuen sempre són de 1r nivell i les colles sempre responen al que demanen els espectadors (prop de 10.000 l'any passat), és a dir, colles al límit suant la camisa per descarregar les millors construccions. Aquest any, a més, amb el Concurs de Castells de Tarragona a l'octubre.

Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa i Vella de Valls hi arriben sempre amb un gran nivell. Aquest any, però, qui millor ho porta fins al moment són verds i rosats. Vallencs i vilafranquins han aprofitat les vacances dels terrassencs per signar una temporada que, seguint el tòpic dels darrers anys, està sent la millor de la història.

D'entrada, mai havíem vist un castell de 10 pisos tant d'hora. El van alçar els de Vilafranca per la Festa Major de Vilanova i la Geltrú. Dies després, però, arribava el segon de la mà de la Vella, a la Plaça del Blat de Valls, en el marc del Firagost. 

Abans però, per Les Santes a Mataró, ja vam poder veure un magistral 3d9fag salvat in extremis pels Verds. Tothom, els presents a la plaça i els qui ho seguiem per televisió, el veiem a terra. Ells, però, en una demostració de força i orgull, van salvar el què semblava insalvable.

I després vingué La Bisbal del Penedès, població acostumada a veure grans construccions per part de vallencs i vilafranquins. I no van defraudar. Primer 3d8ps descarregat pels Verds i la Vella signava un 4d9fag i un 5d9f carregat. Una diada, a més, que comptà amb una Joves que signà la tripleta màgica i uns Bous de la Bisbal (la colla local) fent castells de 7, un any després de la seva fundació.

Amb l'afegitó de les ganes dels Minyons de tornar a conquerir una plaça com la de Vila vilafranquina, no seria d'extranyar que veiéssim més d'un intent, entre d'altres, del 4d10fm. Recordem que ells tenen, de moment, la patent d'aquest castell inèdit. 

Sens cap mena de dubte, aquest Sant Fèlix ens farà vibrar a tots. Si l'any passat ja fou un espectacle digne del record, aquest any ho superarà amb escreix. N'estic d'allò més segur.

Aquí podeu recuperar el moment en què els Castellers de Vilafranca descarreguen el 3d10fm més matiner de la història: