dijous, 30 de juny de 2016

1 any d'ajuntaments pel canvi

Sembla que hagi passat força més temps, però el passat 13 de juny va passar un any de la constitució dels ajuntaments sorgits de les eleccions municipals del 2015. Aquells comicis, a nivell de Catalunya, els guanyà la desapareguda CiU amb un 21,49% dels vots, seguida del PSC (17,06%), ERC (16,39%), ICV-EUiA (11,78%), PP (7,54%), C's (7,43%) i la CUP (7,12%).

Tothom sap que unes eleccions municipals són molt diferents a unes autonòmiques i/o generals. Els veïns fan costat al candidat que és amic o qui porta tota la vida. No és d'extranyar, doncs, que pobles on el sobiranisme guanya amb àmplia majoria tingui un alcalde socialista. A Catalunya n'hi ha uns quants.

Els canvis destacats foren sobre la representació als consistoris. Esquerra es va recuperar de la patacada del 2011, la CUP va entrar amb força a bona part dels ajuntaments importants del país, el PP perdia Badalona i Castelldefels, Lluís Tejedor tornà a ser investit alcalde del Prat de Llobregat i les 4 capitals van revalidar el partit del moment.

Totes 4? No! Una 'petita' ciutada a la costa central, anomenada Barcelona i coneguda per ser la capital del país, va canviar d'alcalde. Xavier Trias, de CiU, va perdre la batalla contra Ada Colau, coneguda per ser membre de la PAH.

El model de Barcelona, començat pels socialistes, el considero un fracàs per la ciutat. La imatge de la capital es ven arreu del món, però ha deixat de ser una ciutat pensada pels barcelonins i les barcelonines i entregada al turisme. També cal dir que la tensió amb els moviments okupes s'ha alleugerit, diguem-ne. És tant fàcil com visitar el barri de Gràcia.

A Tarragona i a Lleida s'ha fet un cordo sanitari antisobiranista. La ciutat hereva d'allò que fou la 2a ciutat més important de l'Imperi Romà té un pacte de govern PSC-PP-UDC, i a la Terra Ferma la cosa va d'un pacte PSC-C's.

Més divertida està la cosa a Girona. Amb l'elecció de Carles Puigdemont com a President de la Generalitat, trià Albert Ballesta, núm. 19 de la llista, com a alcalde. Com que CiU només té 10 regidors a Girona, tots els que hi anaven davant seu. Només durà 3 mesos, però quins tres mesos! No va poder aprovar el cartipàs, va voler apujar-se el sou i va pactar amb PP i C's. Al final, dimissió i Marta Madrenas al capdavant de la ciutat.

Bé, fent aquesta anàlisi, no sé jo si n'hi ha hagut gaire de canvi. Sembla que no, però bé, la propera cita amb les urnes municipals és el 2019. Allà hi tenim una nova oportunitat, tot i que no sé si l'aprofitarem.

dimarts, 28 de juny de 2016

Justícia amb poca vista

Que Espanya és un país extrany ho hem comentat més d'un cop en aquesta plana. No és gaire normal un país on guanya les eleccions el partit més corrupte i amb més escàndols, on el diari més llegit és el Marca i la televisió més vista Telecinco. Tampoc ho és pel nivell de politització de la seva justícia, inaudit a les democràcies avançades europees.

Una nova entrega del culebrot del cas 9-N ha centrat els Telenotícies, els butlletins horaris radiofònics i ha inundat les planes digitals dels diaris a casa nostra. Pels vols del migdia saltava la notícia: El magistrat del 9-N envia Mas, Ortega i Rigau a judici.

Mesos després de les declaracions de Joana Ortega, Irene Rigau, Artur Mas i Francesc Homs pel procés participatiu, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no ha fet escarafalls a l'hora de mantenir la imputació als 3 primers per haver posat les urnes als catalans. I, a través de Twitter, ho han anunciat així: El jutge acaba la instrucció del cas 9-N i veu indicis de delicte contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega. De la instrucció se'n desprenen la possible comissió dels delictes de prevaricació i desobediència. Es dóna trasllat a les parts perquè presentin acusació i escrits de calificació o el sobreseïment.

Ja ho veuen, obeïr el mandat dels teus ciutadans és un delicte de prevaricació i desobediència. Veure aquestes aberracions democràtiques em recorda a dictadures com Cuba, Corea del Nord o, si ho prefereixen, la terrible Veneçuela.

Pregaria també al TSJC que s'hi dediqués a altres coses abans que perseguir demòcrates. A Catalunya també hi tenim problemes amb la corrupció, fins i tot dins de la pròpia CDC. Seria preferible que els magistrats dediquessin el seu valuós temps a perseguir lladres i conspiradors abans que persones que posen el seu càrrec al servei d'escoltar la veu dels ciutadans.

He sigut molt crític amb l'actuació del President Mas moltes vegades, i ho he deixat escrit també molts cops, però crec que ara, que s'enfronta a una persecució judicial instrumentalitzada des de la política, cal que li fem costat, a ell i a les senyores Rigau i Ortega. La democràcia és molt forta, però cal que tots hi siguem presents, perquè si no el seu efecte queda força diluït. Hem de demostrar que l'anhel de llibertat dels catalans és més fort que la maquinària fosca i opaca de les clavegueres de l'estat.

Sobre el 9-N, mai dubti que em trobarà al seu costat, President. Al seu costat, al de la democràcia i al d'aquells que volem la llibertat de Catalunya. Prou de judicis polítics que no van enlloc més que una confrontació evitable. 



Articles relacionats: 

dilluns, 27 de juny de 2016

L'Espanya irreformable

L'espanyol no és un estat amic als canvis. Durant la nit del 26 de juny, novament, va quedar demostrat la poca voluntat de reformar el país i fer fora els corruptes. Sembla que hi hagi una bona part dels espanyols que prefereixin els corruptes i retalladors.

El PP no només ha guanyat les eleccions, ha aconseguit 14 escons més! Ho tindrà força bé per governar en minoria. L'anècdota de la nit fou quan els militants populars cantàven ''¡Sí se puede!'' després de veure els resultats. I mentrestant, la Colau amb els braços plegats a l'Estació de França.

Pedro Sánchez enfonsa novament el PSOE, que el deixa amb 85 diputats, 5 menys que el 20-D. Malgrat tot, Sánchez salva els mobles perquè ha evitat el sorpasso. Hagués sigut divertit veure Susana Díaz entrar a la sala del comitè Federal dels socialistes amb el cap del seu patró. No va ser la teva nit, Susana. Malgrat això, es demostra que el PSOE és incapaç d'erigir-se com a força alternativa i el seu fracàs és més que evident, especialment perquè ha perdut Andalusia. Hauria de replantejar-se un pas al costat.

La nova política ha sigut víctima de la seva pròpia medicina. La prepotència d'Units Podem ha sigut un factor clau per demostrar la incapacitat de reformar Espanya. Ha perdut 1.220.000 vots, que demostren el fracàs de l'aliança amb Esquerra Unida. La seva proposta no és atractiva perquè ha quedat demostrat que Espanya mai acceptarà un partit que esmeni el dret a decidir. Serà millor que l'Iglesias guardi a l'armari el canvi, el Sí se puede i el referèndum, si mai l'ha tret d'allà. 

En canvi, però la gent ha vist que Cs és la marca blanca del PP, i ha decidit quedar-se amb l'original. Els hi deu haver passat factura ser el (fals) centre de la política espanyola. Hi ha gent que sembla ruca, però no ho són tant com per votar-los a vostès tenint els peperos. Ara, però, és un bon moment perquè entrin al govern, així veurem quina és la seva forma d'actuar des del poder.

Catalunya va demostrar, però, que és un país diferent. Victòria molt amarga d'En Comú Podem, que va revalidar els 12 escons del desembre, però van perdre 81.350 vots, a més de veure com queden tercers a Espanya. S'esvaeix completament el canvi i la fraternitat que tant apel·lava Xavier Domènech.

ERC també va revalidar els 9 diputats del desembre, però va aconseguir un augment de 27.500 vots. El tàndem Rufián-Tardà ha tornat a ser un revulsiu que ha funcionat molt bé pels republicans, erigint-se com l'únic canvi possible després de la desfeta dels podemaires.

CDC salva els mobles. El sondeig de la CCMA li atorgava 5 escons i quedar per sota del 10%. Aquests mals auguris van desaparèixer mentre apareixia el vot escrutat i van aconseguir mantenir els 8 escons. Ara bé, perd 85.400 vots respecte el 20-D i aconsegueix un 13,9% de vots, cosa que sembla que li farà perdre el grup propi al Congrés. Ni la demanda de fer confiança al president Puigdemont ha servit per remuntar. Sembla que Homs no agrada.

El PSC torna a caure i perd un diputat. Batet ha perdut 32.200 vots i queden 4rts, els seus pitjors resultats a Catalunya. El seu discurs ja no cala i l'àrea metropolitana ha canviat el vermell pel lila. Pobres socialistes catalans, qui els ha vist i qui els veu...

L'escàndol Fernández Díaz no ha servit per treure vots al PP ni a casa nostra. Pugen 44.200 vots i guanyen un escó. És digne d'estudi i caldrà analitzar-ho, perquè no pot ser. Ens cal molta cultura democràtica. I què vol que els hi digui de C's?

Som responsables del que tenim. Ens ho mereixem. Ens cal una profunda educació política, perquè els resultats foten certa vergonya. Ens queixem dels corruptes i de les retallades, però després guanyen escons a les eleccions. Com s'explica això? Resigna veure com la gent té una bena als ulls. Bé, això és el que ha votat la gent, i és el que tindrem els propers anys.

Ah! I per acabar, dos mapes que parlen sols:

dimecres, 22 de juny de 2016

Estat farcit de clavagueres

Tots sabem que l'estat espanyol funciona de forma escandalosament fosca i opaca. Això no és cap novetat, igual que tampoc ho és que les institucions d'aquesta màfia (així de taxatiu) ha volgut aturar el procés sobiranista català de qualsevol tipus. El mètode actual? Utilitzar el ministeri de l'Interior i l'Oficina Antifrau de Catalunya per conspirar i publicar escàndols contra polítics d'Esquerra Republicana i Convergència Democràtica per bombardejar el procés; concretament Oriol Junqueras, Felip Puig i Francesc Homs.

El ministre tenia una perfecte conxorxe: Utilitzar l'Ofinia Antifrau i el ministeri de l'Interior, amb la col·laboració de l'editorial Planeta (editor de La Razón i La Sexta) per fer esclatar una bomba informativa quan faltaven pocs dies pel 9-N, seguint així amb la seva tàctica de polititzar la justícia i sol·lucionar un afer polític.

El més greu de tot plegat, però, és que el president del govern espanyol en té coneixement de tot plegat. Mariano Rajoy n'estava assabentat, i ha practicat una homertà digne de la màfia, com desgraciadament és habitual. Ha actuat com si fos el cap de la màfia italiana, sent això una nova demostració de la llei del silenci i l'encobriment que ha caracteritzat aquest govern durant l'última legislatura.

Aquest escàndol, però, també serveix per comprovar com l'estat fabrica les proves quan no hi apareixen. ERC, que al seu historial hi ha llums i ombres, té un historial net pel que fa a casos de corrupció, i que tot el que surt és fabricat i inventat. A què esperem per declarar la DUI?

dimecres, 15 de juny de 2016

Canvi de cromos

La campanya electoral que ens toca viure és tant austera que, fins i tot, s'ha retallat la despesa en debats. Ja teniem costum a veure'n 3 o 4 (a 2, a 4, 6, a 8, ...), però aquest cop només en tenim un. Millor.

El debat fou pobre, sense gràcia. No hi va haver grans titulars i els candidats no mostraven gaire empatia amb el públic. Menys ho feien els moderadors i realitzador de l'Acadèmia de la Televisió, que semblava que havia organitzat el 1r cara Felipe González-José María Aznar, aquell llunyà 1993.

Igualment, però, hi hagué una notícia destacada: Iglesias anuncià que el referèndum ''no és una línia vermella'' per Podemos. Vaja, la proposta estrella del partit del canvi ha caigut. Però no es pensin que desapareix: A partir del 26 de juny, Xavier Domènech, ministre de la Plurinacionalitat.

Sembla que no hem après allò de l'Apoyaré del mag Zapatero, que ens va prometre un Estatut i ens el va canviar per un completament escapçat. Vivim en un bucle en què no paren de prometre coses i, nosaltres, rucs, ens les creiem perquè sí. En fí, ens han tornat a donar gat per llebre, i en van...

dilluns, 6 de juny de 2016

Expandint els tentacles de La Xarxa

Malgrat tots els intents per normalitzar-lo als mitjans de comunicació de masses, tots sabem que la presència del català a la televisió és força minsa. L'oferta televisiva en la llengua pròpia de Catalunya es redueix als canals de TVC, El Punt Avui TV i el 40% (o menys) de 8TV. Una autèntica descompensació si ho comparem amb l'oferta en castellà.

Ara, no tot és tant negatiu. Hi ha un petit reducte on el català ha intentat forjar-se com a llengua preferent, que és el món de la comunicació local. Catalunya és un país amb força tradició televisiva a nivell municipal, tenint en compte que la 1a televisió local en emetre a l'Estat espanyol fou RTV de Cardedeu, l'any 1980. 

A partir d'aquí, les televisions locals han sorgit com bolets arreu del país. És molta la seva importància, ja que fan un bon servei d'informació de proximitat. Calia, però, cooperar entre elles per arribar a tots els racons del país. Fou l'any 1999 quan la Diputació de Barcelona crea La Xarxa de Televisions Locals (XTVL), preàmbul de La Xarxa de Comunicació Local, creada l'any 2012. 

Aquesta cooperació fa possible que tot Catalunya pugui gaudir de transmissions com la Patum de Berga, les diades castelleres, el Canet Rock, el Dansàneu de Lleida i el Festival Internacional de Cantonigròs de Vic, entre d'altres, fent possible que tot el públic català tingui accés a aquests continguts que, per exemple. són patrimoni de la humanitat, i no són emissions restringides a la televisió de la zona. Una bona prova d'això és que un català de Balaguer podrà seguir el Concurs de Castells de Tarragona, i un català d'Amposta la Patum de Berga a través de la seva televisió de proximitat.

L'ambició expansionista de La Xarxa és constant des del seu naixement. Bona prova d'això és la posada en marxa del canal La Xarxa Televisions, que ocuparà la freqüència 159 del dial de Movistar+. 

No és pas una mala decisió, ans el contrari, ja que permetrà fer arribar els continguts que produeixen a més públic, però esperem que aquesta fórmula (de televisió de pagament) no acabi amb l'essència de les televions de proximitat, que són una peça fonamental per entendre el panorama televisiu en català.