dimarts, 29 de setembre de 2015

Imputats per posar urnes

Cada dia que passa, Espanya ens demostra que és un país a on la democràcia no està gaire ben vista. Avui hem tingut la demostració fefaent, quan el TSJC ha decidit imputar Artur Mas, President de la Generalitat, Joana Ortega, ex-vicepresidenta del govern i Irene Rigau, consellera d'Educació, en funcions. La imputació es produeix 2 dies després del 27-S. Segons el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ''per no interferir en un procés electoral''. També és curiós que aquesta imputació es produeixi després de la victòria del sí. Masses casualitats per ser casualitat. No ens hauria de sobtar que el senyor Mas acabi sent inhabilitat dels seus càrrecs. Així que farem una mica de memòria:

Què va passar el 9 de Novembre del 2014? Doncs que la Generalitat de Catalunya, d'acord amb el pacte de CIU, ERC i la CUP, i que ICV es va cagar a última hora, va decidir posar les urnes per preguntar als catalans sobre el seu futur. Vol que Catalunya esdevingui un estat? SÍ/NO. En cas afirmatiu: Vol que aquest estat sigui independent? SÍ/NO eren les preguntes del procés participatiu, no referèndum, ja que el TC ho va anul·lar i es va acabar fent una consulta agredolça, sense cens i amb urnes de cartró. La maquinària de l'estat va moure cel i terra per fer creure a la gent que allò no servia per a res, però al dia següent, la fiscalia posava querelles criminals contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per l'organització del ''simulacre de consulta''. I això que no tenia cap validesa, perquè si arriba a ser de debò, m'imagino la Guàrdia Civil detenint als responsables aquella mateixa nit.

I, no satisfets amb això, criden a declarar al President el 15 d'octubre, quan fa just 75 anys que Lluís Companys era afusellat pels franquistes al Castell de Montjuïc. I la demostració de l'imbecilitat il·lustrada ens la porta Miguel Ángel Rodríguez, ex-portaveu del govern d'Aznar, que assegurava: En Mas deu estar content. Això és el més proper a un afusellament!. L'idiotesa d'aquest il·lustre personatge sembla no tenir sostre.

Aquestes eleccions he votat a la CUP, i he sigut molt crític amb la gestió de CDC i CIU al capdavant de la Generalitat en general, i del senyor Mas en particular. Ara bé, això no treu que, com a demòcrata, m'indigni de debò amb un judici polític, que és el que serà sotmès el senyor Mas. Cal abandonar aquest estat podrit d'una vegada, perquè serà massa tard quan vulguem reaccionar i no hi haurà marxa enrere.

dilluns, 28 de setembre de 2015

El 1r pas cap a la República catalana

Ja ha passat. El 27-S ja és història, i ens deixa un bon grapat de titulars. Abans de tot, tinc l'obligació moral de felicitar la CUP, que ha triplicat els seus resultats respecte les passades eleccions i tindrà la clau de la governabilitat, però també a Ciutadans, per haver aconseguit ser la 2a força al Parlament, triplicant els seus resultats d'ençà el 2006. Doncs bé, fetes les respectives felicitacions, anem a la teca. Ahir hi hagué una clara victòria sobiranista. No és pot negar, perquè Junts pel Sí ha aconseguit imposar-s'hi a les 4 demarcacions i a les 42 comarques catalanes. El seu triomf és incontestable. Ara bé, això no nega que siguin uns resultats un pèl decebedors, ja que aspiraven a una majoria absoluta incontestable.

Igualment, però, tampoc podem deixar de banda que, per primer cop a la història, el Parlament tindrà una majoria inequívocament independentista, amb 72 diputats i diputades favorables a la independència. La fórmula de Junts pel Sí ha aconseguit uns bons resultats, però depèn de la CUP per a poder formar un govern sòlid i poder-lo investir. A l'altre cara de la moneda, trobem el PSC, el PP i Catalunya Sí que es Pot, els grans damnificats d'aquests comicis. La traïció al catalanisme dels primers, la corrupció, el mal govern i la política sobre Catalunya dels segons i la indefinició dels tercers han donat els seus fruits. La fórmula de Podemos-ICV a Catalunya no ha funcionat, i menys ho ha fet el discurs pujat de to de García-Albiol. Al PSC, però, tot i treure els pitjors resultats de la seva història, estant contents i l'Iceta balla amb més èmfasi que mai. Tot el contrari de la seu d'Unió, que es va quedar sense representació. Sembla que els catalans no volem terceres vies ni romanços i preferim tirar pel dret, que ja toca.

I, sorpresa, totes les forces unionistes compten ara els vots. Caram! No eren unes eleccions normals i corrents? No era això uns comicis com els del 2012? Llavors, perquè ara comptem els vots? Ah, la tàctica dels perdedors, que s'han quedat sense recursos i ells que no sumen, ni en vots ni en escons, ara s'apunten al carro del plebiscit. Quina barra, escolta! Quan no tens res a què culpar el teu fracàs, t'agafes al primer que pots com si ho fessis a un ferro roent. Igualment, però, els vots independentistes sumen el 47,7% dels vots. Si alguna cosa ha quedat clara és que la gent ha respost en massa a les urnes i la democràcia s'ha imposat de forma contundent a casa nostra. Aquests són els primers fonaments cap a la construcció de la república independent de Catalunya. Una república que hem somiat molt i que ara tenim a tocar. Només cal esforçar-s'hi.

dimecres, 23 de setembre de 2015

L'atzucac de Rajoy

A Espanya hi ha una frase que diu: ''El más tonto es abogado''. Doncs bé, el president del seu govern va fer bona aquesta frase. Mariano Rajoy, per cert, de professió advocat, va fer el ridícul ahir en una entrevista a Onda Cero, on va quedar demostrat el seu desconeixement total de la Constitució. Aquest home va quedar en evidència quan va dir que els catalans perdrien la nacionalitat espanyola i l'europea. Error! La santa, sagrada i intocable constitució diu que ''Cap espanyol d'origen pot perdre la seva nacionalitat''. Per tant, com Espanya forma part de la Unió Europea, mantenint la nacionalitat espanyola, de retruc, mantens l'europea.

La cara del periodista pagava. No sabia a on mirar perquè es pixava de riure. I es que és per riure, o més aviat per plorar. Aquest senyor i el seu govern mostren un desconeixent majúscul de la Constitució que tant defensen. És molt trist veure com el senyor Rajoy va fent el ridícul allà per on va. Fins i tot, aquells mitjans que es consideren afins al PP. El seu ridícul serà recordat durant molt de temps, perquè cal recordar que aquest home és funcionari. Però no un funcionari qualsevol, sinó el cap de tots els funcionaris. Per tant, hauria de mostrar un mínim de coneixement de la Constitució. Sobretot si es passa el dia predicant que s'aplicarà amb duresa si a Catalunya ''s'incompleix la llei''. Com ho pot saber?

No és pas el primer cop que aquest home i/o algú del seu govern fa el ridícul. I tampoc serà l'últim. Encara queden dies de campanya, i encara en podem sentir de molt grosses. No volia ser ''presidente de la nación''? Doncs s'hauria d'estudiar un pèl la constitució, que després es fa el ridícul i no se sap perquè. Acabaré aquest article amb un altre frase típica espanyola, que personificaré dedicada al protagonista del redactat: ''Marianito, Marianito. Si no sabes governar, ¿Por qué te metes en este lío?''.

               

dilluns, 21 de setembre de 2015

Llençar-se els plats pel damunt

Ahir al vespre, els espectadors de TV3 i els oients de Catalunya Ràdio vam poder gaudir de l'últim debat d'aquesta campanya, abans de les eleccions d'aquest diumenge. S'han fet més debats (a 8TV, a RAC1, a la SER, a TVE i a la Sexta), però aquest era el que posava el punt i final a aquest cicle de picabaralles entre partits. Ja no seran als platós, sinó als faristols que hi ha damunt dels escenaris a on van a fer els mítings. Era una l'última oportunitat per a retreure les coses cara a cara. I, efectivament, els cap de llista de les respectives formacions no ho va desaprofitar. Ans el contrari, millor dit.

El debat començava fort. D'entrada, la Terribas li preguntava al Raül Romeva: ''Què en pensa dels 5 anys d'Artur Mas com a President?''. Era una pregunta formulada per un altre candidat, és cert, però ja era un dard contra Junts pel sí i, de retruc, cap a en Mas, que encara hi ha gent que no ha entès que és el número 4, i que el debat d'ahir era dels caps de llista. Després, gairebé tots els partits (excepte la CUP, amb un Baños molt tranquil) van llençar consignes sobre el 3%, la família Pujol, les 25 seus embargades de CDC, els papers de Bárcenas, la Púnica, Manel Bustos, ... Podriem seguir, però tampoc es qüestió de fer-nos plorar ara a tots plegats. De propostes, ben poques. Es va parlar una mica de sanitat i educació, i va ser per criticar les retallades. Jo tampoc esquivo criticar-les, però la idea de recrear sembla no ser gaire comú entre els senyors de l'oposició.

La qüestió sobiranista, com és lògic, va copar gran part del debat. Que si sortirem d'Europa, que si marxaran els bancs, que si serem un estat pària, ... Un dels moments que més em va agradar va ser quan l'Antonio Baños va dir a l'Albiol que, per fer-nos fora d'Europa, Espanya ens hauria de reconèixer com a estat. Zasca, que s'en diu. I, ja per acabar, vull fer una valoració del format. Em va semblar correcte el to de la Mònica Terribas al principi, però després va perdre el control i l'estudi 1 de TVC va convertir-se en un autèntic galliner. Ahir, però, no hi hagueren ni vencedors no vençuts. Encara queda una setmana de campanya i veurem qui acaba guanyant la batalla final. No hi ha res decidit.

divendres, 18 de setembre de 2015

La CCMA, la joguina preferida dels candidats i la JEC

Durant tot l'any, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb tots els seus errors i encerts, compleix amb escreix el seu paper de servei públic per a la ciutadania de Catalunya, amb alts nivells de pluralitat i neutralitat política. O, almenys, així ho determinen el CAC i el Síndic de Greuges. Aquesta pluralitat queda completament esbiaixada quan arriba el període electoral. Quan arriben les eleccions, un senyor vingut de la Junta Electoral Central esborra el pluralisme i es posa darrere la pantalla per controlar fins a l'últim segon del temps que es destinen a les candidatures que es presenten i que van obtenir representació a la cambra les passades eleccions. En aquest cas, les celebrades el 25 de novembre del 2012.

Aquest fil, però, s'ha estirat tant que hem arribat fins al punt surrealista de que sigui la pròpia Junta Electoral, a petició dels partits unionistes, qui tria la programació de TVC i Catalunya Ràdio. Sí, ho han llegit bé. Perquè la JEC és una institució amb molt mala baba. Primer diu que l'acte de la Meridiana no és de campanya, així que dóna permís a la CCMA per a retransmetre'l. Desprès, però, diu que s'ha de compensar als partits que no hi assisteixen, amb un espai de 3 hores en un festiu. I, finalment, aquesta institució obliga a la Corporació a emetre els mítings dels partits unionistes (PP, PSC, UDC, Catalunya Sí que es pot i Ciutadans) aquest diumenge. Sí, ho han llegit bé. No contents amb desprestigiar-la constantment, són ara els mateixos de sempre els que volen triar la programació de les emissores públiques, obligant-nos a veure un programa especial sense interès, més enllà dels militants i simpatitzants, perquè, ara, els senyors de la Junta creuen que l'acte de la Diada va ser electoralista.

Estem en estat d'emergència informativa. Amb això, tornem als temps més foscos de la dictadura. No podem permetre que això passi. Han de ser els professionals, basant-se en criteris estrictament periodístics, els que han de decidir si és escaient emetre això o no. Hem de derogar l'actual llei immediatament, perquè impedeix als professionals de les cadenes públiques a treballar amb llibertat, mentre els de les cadenes privades se salten tots els codis deontològics de la professió. En part, però, també tenen culpa tots els partits catalans, incapaços, en 35 anys, d'aprovar una llei electoral pròpia. El que diumenge haurem de veure ''per imperatiu legal'' a TV3 i escoltar a Catalunya Ràdio és la demostració de la doble cara dels nostres polítics, perquè, els mateixos que reclamen que la CCMA deixi de ser una joguina de l'independentisme, ara decideixen la seva programació basant-se en motius polítics. Si això no és la defunció i enterrament de la democràcia, que baixi Déu nostre senyor i m'ho expliqui.

dijous, 17 de setembre de 2015

Societat Feixista Catalana

Ja fa força temps que es remoreja sobre els vincles de Societat Civil Catalana amb l'extrema dreta, sobretot, tenint en compte que el president de l'entitat en qüestió, Josep Ramon Bosch, és fill d'un conegut militant d'extrema dreta de Santpedor i va militar a Falange española de las JONS durant la seva joventut. Doncs bé, aquests rumors han passat de ser rumors a ser realitats. Un treball en profunditat del periodista Jordi Borràs a ''El Món'' desvetlla els vincles del president de l'entitat unionista i les pràctiques mafioses que aquest utilitzava a Facebook, fent servir un perfil fals, anomenat ''Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles'', per insultar a determinants personatges de caire independentista.

I compte, que no parlem d'insults menors, sinó delictes tipificats als articles 169, 170, 205, 208 i 209 del Codi Penal, contra persones com el jutge Vidal, Pilar Rahola, Hilari Raguer, Arcadi Oliveras, Artur Mas i David Fenàndez. També, des d'aquest perfil fals, fa referències cap a entitats il·lustres de l'extrema dreta catalana, com els terroristes de Milícia Catalana i el Casal Tramuntana. Boicots cap a empreses catalanes, referències a Fuerza Nueva, enllaços des del portal Dolça Catalunya, ... En fi, un autèntic aparador del feixisme i l'extrema dreta, tot el que no volia ser SCC des d'un principi, però ho és del seu naixement.

Han tancat aquest perfil, però segur que aquest bon home n'obrirà un altre per seguir fent el mateix que ara amb tota la impunitat del món, com si fos normal. I, mentrestant, la Unió Europea seguirà reconeixent la feina que fa SCC per ''la unitat de la nació''. Jo, si fos la comissió europea, el tancaria ben lluny d'aquí a aquest home. I no cal que ens esforcem en denunciar-ho, perquè m'hi jugo un pèsol  a que la justícia espanyola restarà passiva i, fins i tot, ho atribuirà a la llibertat d'expressió. Una autèntica vergonya i un gran despropòsit. Ara, però, es descobreix el que és SCC des del principi: Un cau de fatxes, feixistes i anti-demòcrates que utilitzen la violència i l'insult per creure's alguna cosa.

diumenge, 13 de setembre de 2015

Nova demostració de força

Un any més, i ja en van quatre, l'independentisme ha sigut capaç de mobilitzar-se en massa i reunir a milers de persones per fer ressonar les seves reclamacions tant a Madrid com a Brussel·les. Mai abans un país havia estat capaç de treure al carrer 6.300.000 en quatre anys amb un objectiu clar i inequívoc: demanar la independència per a recuperar les llibertats i els drets que, temps era temps, havien pertanyut al poble català. Aquests any a la Meridiana, el passat a la Gran Via i a la Diagonal, l'altre a la Via Catalana i en fa dos a la manifestació del 2012. Manifestacions històriques (sense oblidar les del 2010 i del 76) que marcaran, espero, un punt d'inflexió en el procés polític que vivim al nostre país.

Perquè, tot i les diverses lectures que se'n vulguin fer, va quedar demostrat que allò de divendres no era un acte electoral, sinó polític. Ara bé, no és pot negar que algú ho aprofités per a treure rèdit polític i rascar quatre vots. Aquesta, però, no eren les intencions ni dels organitzadors ni dels participants. Les persones que hi vam ser hi érem per reclamar una Catalunya millor, però no en una Espanya diferent, ja que molts hem deixat de creure en el projecte espanyol. Bàsicament perquè no vol respectar qualsevol llegua i/o cultura que no sigui la castellana. I, a més, la comunitat mundial va poder observar com els catalans sortíem als carrers de forma pacífica per reclamar justícia.

També cal fer una valoració d'aquelles persones que no varen voler participar perquè, al seu parer, no és ''la Diada de tots''. És curiós. Quan la Diada era de tots no hi anava ningú i, quan és només d'uns quants, hi van vora dos milions de persones. Deixeu-me dir que aquest discurs em sembla ridícul. La Diada sempre ha sigut una festa amb to reivindicatiu i procliu al nacionalisme. Per tant, no té massa sentit aquest tipus de reclamacions per una part de ciutadans.

I també entraré a valorar la decisió de la JEC d'obligar a TV3 a donar el mateix espai als partits unionistes que el de la manifestació per ''compensar''. Primer de tot, el dia que els unionistes siguuin capaços de mobilitzar el mateix nombre de persones que els independentistes, llavors la televisió catalana els hi donarà la cobertura que hi pertoca. Mentrestant, rien de rien. A més, què és això de que siguin els partits qui trien la programació de la CCMA? A sobre que la televisió els hi ofereix ocupar un espai que no els hi pertoca. En fi, cada dia tinc més clar que la democràcia és absent en aquest estat.


dijous, 10 de setembre de 2015

32 anys fent país i servei públic

Senyores i senyors, bona tarda. Amics, avui, 10 de setembre de 1983, us saludem per primera vegada des de TV3, Televisió de Catalunya. Amb aquestes paraules, l'actor Joan Pera donava el tret d'inici a les emissions en proves de la primera televisió catalana amb cobertura per tot Catalunya, ja que cal recordar que feia 3 anys que existia Televisió de Cardedeu. Era una nova forma de veure la televisió. Més propera, més nova, més catalana. Fou una revolució, perquè cal tenir en compte que el català es trobava en una situació força complicada. Feia pocs mesos que emetia Catalunya Ràdio (amb la presència de Ràdio 4), només hi havia un diari en català, l'Avui, i a la televisió tot es reduïa a les poques hores d'emissió que es feien a TVE des de Sant Cugat.

L'arribada de TV3 va ser un factor clau per a la normalització lingüística. Gràcies a ella, una generació de catalans va poder gaudir dels dibuixos japonesos en la llengua de Ramon Llull. I també, un dels pilars que aguanta l'èxit de TV3 és el fet de ser una televisió capaç de mirar a fora sense oblidar mai d'on és i a qui és deu. La prova fefaent són un serveis informatius a on les notícies internacionals tenen una rellevància important, sense deixar de banda aquells fets que ens toquen de més a prop. Tres pics i repicó, la vida en un xip, digui digui, ... Són alguns dels formats més mítics d'aquella primera televisió. Al llarg dels anys n'hi han hagut molts més (La cosa nostra, Més enllà del 2000, Plats Bruts, Nissaga de Poder, Ventdelplà, No m'atabalis!, ...) però, el més important, mai s'ha perdut aquella essència de servei públic que ha de caracteritzar a una televisió com Televisió de Catalunya. Gràcies a aquesta televisió hem recorregut Catalunya de punta a punta, hem pogut conèixer els ciutadans del nostre país, hem vist grans conflictes internacionals des d'un punt de vista català, ... Vaja, que hem crescut i ens hem fet grans amb una televisió que ha sabut evolucionar adaptar-se d'acord amb el temps.

La connexió de l'audiència catalana amb TV3 és evident, ja que aquesta sempre ha donat rellevància a allò que és important al nostre país, amb grans dades d'audiència, per cert. La televisió pública catalana ha sigut pionera amb una pila de formats que actualment col·leccionen una pila de premis. Perquè la realitat catalana, la nostra, sempre ha estat present als informatius, als debats, als espais d'entreteniment, ... Com també és d'agraïr que TV3 mai hagi apostat per programes del cor i hagi preferit invertir els quartos, els nostres quartos, en productes de qualitat de debò.

Han passat molts anys d'aquella primera emissió, i la tecnologia ha evolucionat prou com per deixar-nos una televisió completament diferent a aquella de fa 32 anys. Els gràfics, els platós, els presentadors, els pentinats, ... Tot ha canviat, fins i tot les audiències. Que, tot i tenir una tendència a la baixa, segueixen mantenint com la televisió més vista a Catalunya. Tots som coneixedors de la greu crisi que pateix el país, però això no ha de ser excusa per a mantenir un servei públic com la CCMA. Esperem, doncs, que la situació econòmica (i política) ens permeti seguir felicitar l'aniversari a la nostra televisió a l'igual que els 32 anys que duu a l'esquena. I cridem ben fort: Per 32 i molts més!


              

dimecres, 9 de setembre de 2015

Un ministre de defensa a la defensiva

Cada dia tenim un nou capítol del serial ''Declaracions innecessàries'', la sèrie d'èxit del procés. L'entrega d'ahir la protagonitzava el ministre de Defensa, Pedro Morenés, en una entrevista a RNE. El subjecte en qüestió va al·legar: L'exèrcit no actuarà a Catalunya si ningú no se salta la llei, deixant entreveure que, si comptem aquestes eleccions com a plebiscitàries, els tancs entraran per Lleida i empresonaran al President i a mitja Generalitat per saltar-se la llei. Primer de tot, en cas que això passés, aquesta competència és competència de l'autoritat civil, no militar. Per tant, el cas català seria competència del ministeri de Justícia, no de Defensa.

En segon terme, és força lamentable que en un país democràtic s'amenaci amb enviar els tancs a un territori determinat per votar i prou, que és el que passarà d'aquí dos diumenges. A qualsevol democràcia real, aquest senyor ja hagués sigut cessat de les seves responsabilitats i canviat per una persona amb veritable esperit democràtic. Quin és el nostre problema? Doncs que l'ombra de Franco és massa llarga i encara li queda molta vida. Ara és l'ombra, però hi ha hagut moments aquesta legislatura que, més que l'ombra, han ressuscitat al propi dictador.

I, francament, no entenc els temors d'alguns. Volen enviar els tancs? Doncs que ho facin! Aquí els esperem. Ara bé, abans de creuar la Diagonal que paguin els peatges. I aquestes declaracions posen de manifest una cosa sabuda des de ja fa temps: Que l'excèrcit espanyol viu ancorat al passat, ja que el seu funcionament encara és molt opac. Clar exemple és el d'aquella noia que va rebre insults per ser dona. En fi, que hi farem, portem anys i panys escoltant declaracions d'aquest tipus. Ja no ve d'aquí.

diumenge, 6 de setembre de 2015

Compte! Un tsunami vol destruir Catalunya Ràdio!

Normalment no escolto la ràdio de 12 a 1 del migdia perquè a aquestes hores sóc a la feina. Però ara, que encara sóc de vacances, aprofito els pocs dies de disbauxa que em queden i vaig decidir escoltar la ràdio a aquella hora. A casa fa anys que al dial tenim dues emissores fixes: Catalunya Ràdio i Catalunya Informació (i RockFM, que a mon pare li agrada molt). Em disposava jo a escoltar La vida, el nou programa de la Sílvia Cóppulo i, quina veu em trobo de col·laboradora? Sí, la Karmele Marchante. Aquella del ¡Qué te calles, Karmele!, aquella que volia a anar a Eurovisió, aquella que surt cada tarda al Sálvame i aquella que defensa la independència amb tanta fervor.

Algun espavilat pensarà: Clar, com que és independentista la fitxen a la ràdio pública!. Jo em desisteixo a creure aquesta teoria perquè crec que els dirigents de Catalunya Ràdio i de la CCMA encara mantenen una mica de seny com per fitxar a una ''periodista'' amb un currículum tant fosc com el d'aquesta senyora. Espero i desitjo que els que manen a Sant Joan Despí encara els quedi una mica de dignitat (si no l'han perduda tota) i una mica de raó com per pensar tenir en nòmina a aquesta senyora tant esperpèntica que sempre s'ha mogut en els cercles del periodisme de safareig i burxar entre els drames de quatre famosos de pa sucat amb oli. Tot rau de l'amistat que mantenen la senyora Cóppulo i la senyora Karmele. I és veu que li deu haver dit: ''Escolta, presentaré un nou programa a Catalunya Ràdio. Hi vols participar, amiga?''. I l'altre  li va dir: ''I tant! Però faré aparicions estel·lars, que jo no vull deixar el Sálvame''.

Em sembla vergonyós que es contracti a aquesta senyora, tenint en compte la quantitat de periodistes que han enviat a l'atur. I compte, jo no sóc qui qüestiona la professionalitat d'aquesta senyora, són els fets. Ha participat en programes com Tómbola, Supervivientes, Sálvame, Campamento de Verano, ... Entre altres. Jo no vull que una persona que s'ha passat mitja vida xafardejant la vida dels altres treballi en una emissora de la qual sóc propietari. No ho puc consentir perquè, a més de carregar-se l'essència de Catalunya Ràdio i TV3, es carrega el servei públic d'aquesta ràdio que tant va aconseguir aixecar.

Si volia tornar a Catalunya podia haver anat a 8TV amb la Rahola o a Trencadis, aquell programa que presenta la Barneda cada tarda i, que segons el senyor Monegal, mostra la Catalunya que no ensenya TV3, és a dir, la real. Doncs fixi's si és real aquesta Catalunya que l'1 de setembre va tenir un 1,8% de quota. Tot Catalunya estava pendent del programa perquè no és la versió oficial que vol ensenyar-nos el senyor Mas. Ara que Catalunya Ràdio començava a retallar distàncies a Rac1, veig aquest fitxatge com el trencament d'aquesta tendència i la pèrdua del servei públic de l'emissora, com ja he dit he dit abans, però cal recordar. Espero que els responsable d'això actuïn com correspon en aquestes circumstàncies, és a dir, dimitint.

divendres, 4 de setembre de 2015

La vergonya periodística

Com ja he escrit en diversos articles en aquest bloc, hi ha una clara guerra bruta contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Els motius? Com he dit milers de vegades, per ser la catalana. Sembla ser que hi ha gent a qui no li agrada que hi hagi una televisió i una ràdio públiques catalanes que informin del que passa a Catalunya amb la pluralitat que les factories espanyoles no ens ofereixen. Potser d'aquí deriva una ràbia i un odi que fa anys que va gestant-se fins acabar sortint per tots els costats. Tots els límits els han traspassat Ferran Monegal i Enric Sopena, crític televisiu d'''El Períodico'' i director del digital ''elplural.com'' respectivament. Aquests periodistes (o millor pseudoperiodistes, que és el que són realment) es prenen la llicència dia sí dia també d'embrutar la imatge de la nostra televisió pública. Com? A través de la mentida i l'odi que guarden a dintre, que és un munt.

El primer escrivia dilluns una crítica al nou programa de 8TV, ''Trencadís'', anomenant-la ''Un país que no ensenya TV3''. D'entrada sembla ens vol vendre que TV3 ensenya una Catalunya sense problemes, a on tothom és feliç i a on ningú rebutja la independència. Només al títol. Després, llegint l'article trobem definicions com ''(Referint-se a 8TV) Volen fugir de l'estil boletaire de la seva, del suau carrinclonisme del Lluquet i el Rovelló de les tardes de Sant Joan Despí''. Per si no ho sabés, és escaient recordar-li que, a les tardes, a TV3 fan un programa que es diu ''Divendres'' (que dilluns estrena temporada) que fa cada dia una tertúlia política i cada setmana visita un poble del nostre país, des de Sant Bartomeu del Grau fins a Santa Coloma de Gramenet, passant per Cornellà i baixant d'Arbeca. Això no és ensenyar la Catalunya real, senyor Monegal? Llavors, què és?

Els dominis del senyor Sopena tampoc milloren gaire. Es pren la llicència d'escriure sobre ''llistes negres d'Artur Mas als mitjans catalans''. El mateix que va dirigir els informatius de TVE durant l'època del senyor Felipe González, amb crítiques per la seva manipulació, i que dirigeix un digital que podria dir-se tranquil·lament ''Boletín Oficial del PSOE'' pel seu biaix cap al partit que lidera Pedro Sánchez, no crec que sigui la persona més indicada per a donar classes de pluralitat i neutralitat, sobretot quan aquest senyor només veu La Sexta i TVE, per a llençar-hi merda sobre ella sempre que pot.

Aquest és un país a on el periodisme s'ha degradat tant que arribarà el dia en què no distingirem el Sálvame d'un informatiu. I personatges com aquests, a sou i servei del PSOE nacionalista espanyol, hi hauran contribuït. Perquè tot val contra TV3, perquè ells tenen la feina assegurada. I com ells, molts altres. Avui en dia no puc sentir més que vergonya, decepció i ràbia d'una feina que sempre he estimat i que, per culpa de personatges sinistres com aquests, queda greument tacada. Vergonya, molta vergonya.

dijous, 3 de setembre de 2015

El TC el controla el govern (ara ja de forma oficial)

El Tribunal Constitucional mai ha sigut un tribunal independent, ni amb governs socialistes ni populars, bàsicament perquè són aquests partits qui col·loquen els jutges. Per tant, la neutralitat que se suposa que ha de tenir el tribunal queda trencada. Fins ara era un secret conegut per tothom, però ara ja és oficial. El Constitucional estarà sota el control del govern després que el PP registrés al Congrés aquesta proposició de llei per a què es puguin posar sancions i suspendre a càrrecs públics de les seves feines. Enlloc de dictar sentències escoltant les dues parts, es dictaran sense escoltar cap de les dues si l'executiu espanyol així ho demana. Més que el Constitucional sembla la Santa Inquisició, però sense cremar a ningú. Només empresonant-los.

És una nova demostració del gran sistema democràtic que hi ha Espanya. Un país que diu ser un estat de dret però a on cada cop hi han menys drets. I, a més, és una nova demostració de que tenen por del que pugui passar a Catalunya el proper 27 de setembre. Perquè no ens enganyem, això es fa pels alts càrrecs de la Generalitat. El PP diu que ho fa perquè ''s'ha acabat la broma'' i ''no és pot permetre que ningú se salti la llei''. Doncs, per aquesta regla de 3, s'hauria d'empresonar a mig govern espanyol. Per què no es compleixen els drets constitucionals de l'habitatge i la llibertat d'expressió, per exemple?
Això no importa. Clar, com que ho fem nosaltres! (Això també per als responsables d'altres administracions, inclosa la Generalitat).

Al meu parer, és una mena de revenja per no haver pogut impugnar el decret de convocatòria de les properes eleccions catalanes. I n'estic completament segur que aquesta decisió és antidemocràtica i anticonstitucional, després d'escolar a antics magistrats criticar-la amb duresa. Ja n'hi ha prou d'aquesta arbitrarietat i control. Cada dia que passa, la democràcia es dilueix una mica més fins a que desaparegui i tornem als temps d'en Paquito, que això és el que li agrada al govern espanyol. Esperarem amb expectació que entri en vigor, a mitjans d'octubre, per veure com reacciona el tribunal (vaja, l'executiu) amb els resultats de les eleccions. Juguem a les travesses i preparem les crispetes, que comença la pel·lícula.

dimecres, 2 de setembre de 2015

L'Europa de la vergonya

Durant tot l'estiu veiem, amb resignació, com milers d'inmigrants intenten arribar a Europa per tenir una mica d'esperança en un futur que era negre als seus països (Síria, Líbia, etc ...). Aquesta gent, que ha hagut de pagar grans quantitats de quartos a màfies sense escrúpols (algunes d'elles els han deixat morir, literalment) per poder trepitjar sòl europeu. Per a ells Europa és la terra del progrés i de l'esperança. És la terra a on poden tenir una segona oportunitat després de tot el que han passat. I els europeus, enlloc d'ajudar-los, els retenim a Sèrbia i a Hongria per a que no puguin arribar a on ells volen. Una vergonya.

L'Europa de la fraternitat i de ''la feina en equip per sumar'' ha decidit deixar tirats a milers de persones sense esperança, sense futur i, sobretot, sense diners, que és el que mou a aquesta Unió. I tot això amb el beneplàcit del senyor Mariano Rajoy, que aplaudeix amb estridència quan la Merkel diu que ''l'espai Shengen està en perill''. Per coses com aquestes hauria de dimitir. Posaré un cas persona. Què hagués passat si França hagués decidit tancar la frontera durant la Guerra Civil davant l'èxode d'espanyols? Doncs que al meu besavi l'haurien afusellat. Igual que al meu besavi a milers de persones.

Tant ens costa tenir una mica de solidaritat amb aquesta gent? Tant poc empàtics som els europeus? Aquesta gent no ve aquí a saquejar-nos i a enriquir-se de nosaltres (que és el que Europa i els EUA han fet amb l'Àfrica, per cert). Tant egoistes som que no els podem deixar dormir ni en un alberg durant uns dies? Estem tant malalts que hem de posar tanques de filat a les fronteres? Hem arribat a una situació de degradació personal que serà difícil superar. Ara ja s'han passat tots els límits. Segurament, d'aquí un anys dirà la gent: ''Mira que malament va gestionar Europa el drama de la inmigració, deixant a milers de persones penjades sense ajuda i sense res. En aquell moment m'hagués fet vergonya ser europeu''. Doncs això és el que sentim molts a dia d'avui. Vergonya, vergonya i més vergonya.

dimarts, 1 de setembre de 2015

Més que un trencadís, un batut indigest

Ahir era festa major a Can Godó. 8tv estrenava nova temporada i, per fer-ho, estrenava un nou programa: Trencadís, un programa presentat per Sandra Barneda que és la selfie de Catalunya i que vol mostrar ''la Catalunya Real''. D'entrada, amb aquests arguments, més que un programa de televisió semblava una roda de premsa del PP, Ciutadans o ICV-Podemos. Doncs bé, amb aquests ingredients van anar entrant els col·laboradors al plató: Senyora Rius, Lucrecia, Ares Teixidó, Xavier Pérez Izquierdo, etc... Si algun nom no els resulta familiar no me'l preguntin, perquè jo tampoc sé qui són. Només que la gran majoria vénen de l'univers Mediaset.

Aquest programa, que vol mostrar els problemes que veritablement importen als catalans començava explicant el testimoni de Carol, que abans era en Carles. Un transexual de 67 anys, amb qui van estar-se una hora de programa, allargant-ho i allargant-ho com qui estira d'un fil d'una samarreta. I, per posar-hi més morbo, hi posaven la música d'un piano. També se la van endur a comprar, amb sintonia de Pretty Woman. Pel que fa a la resta del programa, força lamentable: Connexions des de Girona amb barnús, una entrevista des de la piscina, una dona que té problemes amb la llum d'un campanar, una entrevista al Custo Dalmau.

En definitiva, la conclusió que vaig fer va ser que Trencadís és una barreja de ''España directo'', la 2a part d'''Els Matins'' i ''Sálvame''. El primer perquè feien connexions amb l'exterior contínuament, el segon perquè tenia aquell to tieta i el tercer perquè la morbositat va arribar a nivells dignes d'''El juego de tu vida''. Jo només demano una cosa, que canviïn el nom del programa, perquè és indigne que aquesta pràctica del mestre Gaudí, tant representativa de Catalunya, dugui el nom d'aquest batut fet per un nen d'escola bressol amb els ingredients més estrambòtics, per a que surti una barreja indigesta. Ah! I això només és el principi de l'acord Godó-Mediaset. Preparem-nos pel que ens espera.