dissabte, 11 de juliol de 2015

Ros, el catalanista de C's


Lleida és una de les quatre capitals de demarcació de Catalunya i és, a més, una ciutat força maca. Sobretot La Seu Vella, dalt d'aquell imponent turó presidint tota la plana de Ponent. I no parlem de la gastronomia. La fruita, les olives, l'oli i, sobretot, els caragols. Una de les singularitats de Lleida és el seu govern municipal, anomenat La Paeria (institució de pau), que funciona des del 1269. Ara, com a totes les ciutats, a Lleida també hi ha coses que caldria que no hi fossin. En aquest cas és el paer en cap, el senyor Àngel Ros. Aquest home va signar aquesta setmana un acord amb Ciutadans per garantir la seva governabilitat que inclou, entre altres coses, no penjar estelades a edificis públics, no adherir la Paeria a l'AMI i deixar d'utilitzar el català com a llengua vehicular de la institució.

Abans de seguir cal recordar una cosa. Àngel Ros és (o era) del sector catalanista. O és que ja no recorda que va deixar l'escó del Parlament per això, per catalanista? Com és que signa un acord per garantir la seva permanència a la cadira amb un partit com Ciutadans? Què és aquesta incoherència política? És a dir, tota aquella parafernàlia i tota aquella comèdia per acabar així? Feia temps que tenia creuat al senyor Ros, sobretot quan la senyora Marta Camps el va acusar de carregar despeses personals i regals al pressupost de l'ajuntament. En aquell moment vaig començar a creure que el senyor Ros era un triler. Amb el pacte amb Ciutadans ho confirmo.

El més greu d'aquest pacte no és que no vulgui inscriure la Paeria a l'AMI o no vulgui penjar l'estelada al balcó o a la Seu Vella (val recordar que allà també oneja la bandera espanyola). El més greu és que el català deixarà de ser la llengua vehicular. És a dir, la llengua que empra la Paeria des del 1269 passarà a un segon pla gràcies a les peripècies d'aquest llop disfressat d'ovella catalanista del PSC. Com a lleidatà de sentiment i d'origen he de dir que Lleida és una terra preciosa amb una gent encantadora, des del Pallars fins a les Garrigues, passant pel Solsonès, la Noguera i la Segarra. Es per això que és injust que persones com el senyor Ros ocupin llocs de tanta responsabilitat com és la capital d'una demarcació catalana. Com diu Lo Postureig de Lleida, preparem-nos per viure ''leridanamente''.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada