diumenge, 18 de gener de 2015

Barcelona, una ciutat ben morta

Jo, com molts barcelonins i catalans, desconeixia per complet el cas ''4F''. Això, però, va ser fins ahir, quan vaig poder veure ''Ciutat Morta'' al Canal 33. El documental tracta sobre un dels casos de corrupció policial més greus de Barcelona. La història comença el 4 de febrer de 2006, quan un test impacta sobre un guàrdia urbà i aquest queda en estat vegetal. Aquest és l'inici de la història de Patricia Heras, una noia que va ser confosa amb una altre persona, la van detenir i, cinc anys després, es va suïcidar. No en tenia ni idea del cas. Era un ignorant, però, gràcies a déu, això va ser fins ahir. Gràcies a la pressió de molta gent, 569.000 espectadors i un 20% de quota de pantalla vam veure aquest fantàstic documental al ''Sala 33''. Però això no acaba aquí.

Un cop acabat el documental, el meu cap va omplir-se de dubtes. Per què van detenir aquella noia, si no havia fet res? Per què els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona actuen com si fossin la Guàrdia Civil de l'època franquista? Per què no va dimitir ningú? Per què els responsables d'aquest fet cobren pensions vitalícies amb lesions que no pateixen? Per què s'havia censurat aquest documental a Catalunya? Tot i que no he trobat resposta a cap d'aquestes preguntes, ''Ciutat Morta'' m'ha ensenyat el que és veritablement Barcelona, una ciutat morta per als seus ciutadans i regalada als turistes estrangers. Una ciutat que ha perdut la seva essència i que ha preferit dedicar-se única i exclusivament als turistes que vénen a embrutar i malmetre aquesta ciutat. M'ha ensenyat com la policia que tenim a Catalunya és pròpia de Corea del Nord. És indignant tot plegat.

I, com és lògic, cap dels responsables del ''4F'' han demanat perdó ni han donat explicacions als ciutadans. Les clavegueres del sistema són grans, llargues i profundes. Hem d'aturar aquest atropellament a la llibertat de les persones, siguin el que siguin i vinguin d'on vinguin. La hipocresia d'alguns polítics sembla no tenir límits. Fa uns dies els veiem manifestar-se a París per la llibertat d'expressió (com Mariano Rajoy, Artur Mas i Xavier Trias) després de l'atempat a Charlie Hebdo, però sembla que aquesta llibertat, nosaltres no la mereixem. I casos com el de Ciutat Morta ho demostren.

Per acabar, vull dir que, malgrat arribi amb retard i amb censura de 5 minuts per ordre judicial, som molts els que ens hem tret la vena als ulls i sabem perfectament quin peu calcen els nostres polítics. Perquè, mentre manin els mateixos, Barcelona és i serà una ciutat morta i enterrada per als seus ciutadans.

En aquest enllaç podeu trobar la pel·lícula ''Ciutat Morta'', i aquí podeu veure la part que va ser censurada ahir per ordre judicial.

          

2 comentaris:

  1. no ha sido gracias a dios que hayas podido ver el documental. ha sido gracias a la perseverancia de gente que lucha por la justicia social

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho sé. Quan he utilitzat aquesta expressió, he volgut dir que, gràcies al documental, he descobert un dels pitjors escàndols de Barcelona. És gràcies als que l'han fet i els que han pressionat a TV3 perquè l'emetés que jo l'he vist. Ah, i no crec en l'existència de cap déu. Cap.

      Elimina