dijous, 29 de gener de 2015

De la Generalitat al jutjat. La trista història de Jordi Pujol

Si al gener de l'any passat m'haguessin dit que Jordi Pujol acabaria jutjat per haver confessat evadir impostos durant tants anys, no m'ho hagués cregut. I no podem obviar que és el primer president català imputat i jutjat. Qui ens ho hauria de dir. La història de Jordi Pujol està plena de clars i obscurs. És fundador de CIU, però va estar implicat al ''Cas Banca Catalana'', on el fical Giménez-Villarejo no va poder . Des del 1980 fins al 2003 va ser home i senyor del Palau de la Generalitat, aportant moltes coses a l'autogovern de Catalunya, com l'impuls del Parlament, la immersió lingüística, més autonomia per a la Generalitat i la CCMA, entre d'altres. Ara amagar tot aquest llegat seria irresponsable per part de tots. Però no ens equivoquem, Pujol era (i és) autonomista i, com a molt nacionalista, no independentista. I no podem obviar que és el primer president català imputat i jutjat. Qui ens ho hauria de dir.

Un dels problemes més gran d'aquest home ha estat dedicar-se en cos i ànima a la seva feina i obviar el que passava a casa seva. Els seus fills estan involucrats en una pila de causes obertes. El seu primogènit està imputat per baixar motxilles amb bitllets de 500. El fill polític Oriol, excandidat a rellevar a Mas a CIU, està imputat en la causa de les ITV. Oleguer, el fill petit, també està imputat per una trama dels seus hotels. I així amb tots els fills. Però no només la seva família, el seu entorn també està d'allò més podrit. Dos dels homes més forts dels seus governs, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, estan imputats pel ''cas Petròria'', un cas de corrupció urbanística a Santa Coloma de Gramenet. També era força amic de Fèlix Millet, ''el lladre més gran de Catalunya'' que encara està en busca i captura a l'espera de que entri a la presó.

Quan l'Albert Om va fer-li aquell convidat, l'expressident va assegurar que ''encara podia embrutar la seva biografia''. Ningú hagués imaginat aquest final per a ell. Ara, però, Catalunya aspira a objectius nacionals i veritable autogovern i cal fet net. I caurà que hagi de caure. I ara mateix la família Pujol és un obstacle i una taca que cal netejar. No hem de renegar del passat, però no hem de fer com els burros i ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra.

Aquí trobareu aquell gloriós reportatge de l'Albert Om. Beneïda hemeroteca.

          

dimarts, 27 de gener de 2015

Siryza s'imposa a Grècia. Canvis al sud d'Europa?

Diumenge passat alguna cosa va començar a canviar al sud d'Europa. Siryza, el partit d'extrema esquerra liderat per Alexis Tsipras, va imposar-se a les eleccions gregues, aconseguint 149 escons i quedant-se a dos de la majoria absoluta. Aquests resultats es deuen, sobretot, al descontentament de milers de grecs sobre les polítiques d'austeritat aplicades pel govern grec i imposades per la troica. Siryza és una aposta trencadora, ja que aposta per seguir a Europa i a l'euro negant-se a pagar el rescat. El projecte de la Unió Europea sembla fer aigües per totes bandes. Per una banda, al sud, les esquerres de Siryza i Podemos avancen amb passos de gegant, mentre al nord, l'extrema dreta s'avança sense pietat als partits tradicionals.

L'experiment de les polítiques d'austeritat a Grècia, com ja he escrit aquí, han resultat una desgràcia per al país. La gent ha perdut el 60% del seu poder adquisitiu, els serveis públics estan col·lapsats i l'administració és un desastre. Tsipras, que per formar govern ha hagut de pactar amb un partit de dretes i antieuropeu, s'enfronta ara a un escenari realment difícil, ja els països que van aportar diners al seu rescat, entre ells Espanya, han anunciat que no perdonaran el deute a Grècia.

Són molts els que han classificat aquestes eleccions gregues com a ''primera volta de les espanyoles'', on Podemos i Pablo Iglesias avancen a passos de gegant. Mentre les esquerres radicals s'imposen al sud, al nord la cosa és ben diferent, i els partits homòfobs també tenen opcions de trencar els esquemes. El cas més clar és el de França, on el Front Nacional de Marine Le Pen ha guanyat les passades eleccions europees i té grans possibilitats d'arribar a l'Elisy. Esperarem amb intriga el final d'aquest nou capítol de la història d'Europa, i com se les empesca Siryza per complir al peu de la lletra el seu programa.

diumenge, 18 de gener de 2015

Barcelona, una ciutat ben morta

Jo, com molts barcelonins i catalans, desconeixia per complet el cas ''4F''. Això, però, va ser fins ahir, quan vaig poder veure ''Ciutat Morta'' al Canal 33. El documental tracta sobre un dels casos de corrupció policial més greus de Barcelona. La història comença el 4 de febrer de 2006, quan un test impacta sobre un guàrdia urbà i aquest queda en estat vegetal. Aquest és l'inici de la història de Patricia Heras, una noia que va ser confosa amb una altre persona, la van detenir i, cinc anys després, es va suïcidar. No en tenia ni idea del cas. Era un ignorant, però, gràcies a déu, això va ser fins ahir. Gràcies a la pressió de molta gent, 569.000 espectadors i un 20% de quota de pantalla vam veure aquest fantàstic documental al ''Sala 33''. Però això no acaba aquí.

Un cop acabat el documental, el meu cap va omplir-se de dubtes. Per què van detenir aquella noia, si no havia fet res? Per què els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona actuen com si fossin la Guàrdia Civil de l'època franquista? Per què no va dimitir ningú? Per què els responsables d'aquest fet cobren pensions vitalícies amb lesions que no pateixen? Per què s'havia censurat aquest documental a Catalunya? Tot i que no he trobat resposta a cap d'aquestes preguntes, ''Ciutat Morta'' m'ha ensenyat el que és veritablement Barcelona, una ciutat morta per als seus ciutadans i regalada als turistes estrangers. Una ciutat que ha perdut la seva essència i que ha preferit dedicar-se única i exclusivament als turistes que vénen a embrutar i malmetre aquesta ciutat. M'ha ensenyat com la policia que tenim a Catalunya és pròpia de Corea del Nord. És indignant tot plegat.

I, com és lògic, cap dels responsables del ''4F'' han demanat perdó ni han donat explicacions als ciutadans. Les clavegueres del sistema són grans, llargues i profundes. Hem d'aturar aquest atropellament a la llibertat de les persones, siguin el que siguin i vinguin d'on vinguin. La hipocresia d'alguns polítics sembla no tenir límits. Fa uns dies els veiem manifestar-se a París per la llibertat d'expressió (com Mariano Rajoy, Artur Mas i Xavier Trias) després de l'atempat a Charlie Hebdo, però sembla que aquesta llibertat, nosaltres no la mereixem. I casos com el de Ciutat Morta ho demostren.

Per acabar, vull dir que, malgrat arribi amb retard i amb censura de 5 minuts per ordre judicial, som molts els que ens hem tret la vena als ulls i sabem perfectament quin peu calcen els nostres polítics. Perquè, mentre manin els mateixos, Barcelona és i serà una ciutat morta i enterrada per als seus ciutadans.

En aquest enllaç podeu trobar la pel·lícula ''Ciutat Morta'', i aquí podeu veure la part que va ser censurada ahir per ordre judicial.

          

divendres, 9 de gener de 2015

Tous sommes Charlie Hebdo

Han passat dos dies de l'atemptat terrorista contra el Charlie Hendo, a París, i encara no puc creure'm el que veuen els meus ulls. Un atemptat contra les llibertats dels ciutadans que vivim en democràcia, no només els francesos. Tot el món s'ha mobilitzat contra aquesta barbàrie dels gihadistes. Després de matar a milers de persones a Orient Mitjà, aquests miserables han arribat a Europa, i ho han fet carregant-se un dels pilars fonamentals del vell continent i sobretot de França: la llibertat d'expressió.

Encara tinc a la memòria aquelles esgarrifoses imatges d'aquells terroristes disparant contra un pobre gendarme i, després rematant-lo a sang freda enmig del carrer. Dos miserables que han tingut en alerta màxima durant 3 dies a París, França i el món en general. Dos miserables que, ni eren musulmans ni res, només mataven per divertiment, ja que la religió no pot portar a matar a persones per mofar-se d'una persona que, ni tant sols sabem si va existir. Un fet que posa en perill la professió que cada dia duen a terme molts professionals i que alguns volem dur a terme en el futur, que és la del periodisme i la llibertat d'expressió.

Per desgràcia, aquesta gent, que no entén de religions, que només entén d'armes i de sang, mai podran entendre una societat on la gent pugui dir el que li sembli amb la seguretat de que passi res, perquè això és una llibertat. He de dir una cosa, desconeixia l'existència d'aquest setmanari, però en veure les imatges m'han vingut imatges de què, això, sense anar més lluny també podria passar a Catalunya, i un parell de ximples capcigranys i matés a la direcció, actors o guionistes. Espero que això no passi, ni aquí ni enlloc.

Espero que diumenge la manifestació de París sigui un èxit i un clam contra aquesta gent. Diguem sí a la llibertat d'expressió! Je suis Charlie Hebdo!

En aquest enllaç trobareu un emotiu recull d'imatges fet per l'equip del ''23/24''

dissabte, 3 de gener de 2015

D'això se'n diu ''començar l'any malament''

''Quina manera de començar l'any!''. Això va ser el que van dir els vora 500.000 espectadors que va tenir la retransmissió de les campanades a Canal Sur. En el moment estel·lar no se'ls hi passa una altre cosa pel cap que anar a publicitat, i deixar als espectadors amb el raïm al plat. Això, però, ja s'ha carregat al director d'antena, que portava 25 anys a la casa.

Molta indignació va ser el que va planar entre molts andalusos, especialment els d'Almeria, queixant-se de que la seva televisió els ignorava i, que per una vegada que venien allà a emetre les campanades, ho feien malament. Ara les xarxes van plenes de vídeos casolans fets per famílies que havien decidit confiar a Canal Sur el seu moment per començar malament, i molts d'ells van pensar que va ser una decisió completament equivocada. L'any vinent estarem atents de les audiències que aconsegueix la televisió andalusa, després del descrèdit aconseguit en aquesta ocasió.

Aquí teniu el moment estel·lar. Gaudiu-lo. I si voleu riure de valent, busqueu els vídeos casolans a Youtube. Són massa!